La ingerència militar i mediàtica de Rússia dispara les alarmes a Colòmbia

L’incident va tenir lloc a Jamundí, al departament de Valle del Cauca, a l’est del país andí. Va ser tan sols la constatació visual d’una àrdua realitat que afronten les forces de seguretat colombianes en la seva lluita contra milícies insurgents: la intensificació dels atacs amb aparells volants no pilotats. Des de començament d’any, segons fonts militars, han tingut lloc 73 incidents d’aquestes característiques, molts d’ells contra civils, tant al nord fronterer amb Veneçuela com a l’est.

I amb l’aparició d’aquests enginys venen aparellades acusacions contra estats que estarien entrenant els guerrillers colombians en el control d’aquesta nova arma: fonts d’intel·ligència local van denunciar a El Tiempo, el diari de referència colombià, que contractistes i exmilitars russos ensinistren des de Veneçuela "les dissidències de les FARC i estructures de l’ELN en el control i la modificació de drons explosius". Immediatament, l’ambaixada de Rússia a Bogotà va emetre un comunicat desmentint-ho.

Malgrat el rebuig de Moscou, les al·legacions tenen gran versemblança per a Ricardo Calderón, cap de la unitat d’investigació de Noticias Caracol. "Mai s’havia vist un increment tan gran en l’ús de drons en atacs contra unitats policials, militars o fins i tot civils; és conegut que Veneçuela és la rereguarda estratègica per a l’Exèrcit d’Alliberament Nacional (ELN) i les dissidències de les FARC, amb camps d’entrenament allà; i és coneguda per tothom la presència de Rússia a Veneçuela", analitza, en conversa amb aquest diari. La motivació de tot això, segons els experts, és evident: reforçar grups insurgents sobre els quals el tàndem Caracas-Moscou tenen gran ascendència i justificar davant l’opinió pública eventuals concessions del Govern davant d’ells en un hipotètic procés de pau.

Mirada a Amèrica Llatina

Rússia ha demostrat en els últims anys que expandir la seva influència a Amèrica Llatina constitueix una prioritat, per així contrarestar l’aïllament diplomàtic a Occident. I tot sembla indicar que Colòmbia, que es disposa a celebrar el 2026 unes presidencials transcendentals i està governada per Gustavo Petro, president de l’esquerra populista que defensa un allunyament dels EUA i la integració en el bloc dels BRICS capitanejat per Rússia i la Xina, es troba al capdamunt dels seus esforços. "Colòmbia es troba en una cruïlla de camins; pot anar aquí o allà; florirà la ingerència estrangera, és un escenari en què Rússia i Xina es mouen bé", valora Sergio Guzmán, director de Colombia Risk Analysis, consultora especialitzada en riscos polítics, que recentment va elaborar un exhaustiu informe sobre les relacions entre Bogotà i Moscou.

No obstant, davant d’aquest imminent desafiament, les capacitats de l’Estat colombià de contrarestar les influències malignes exteriors han quedat seriosament compromeses en els tres anys de presidència de Petro. A l’inici del seu mandat, van ser rellevats "oficials d’intel·ligència molt experimentats, formats per agències (d’intel·ligència) estrangeres i amb bona relació amb els seus col·legues occidentals; l’intercanvi d’informació era molt fluid", diu el reporter Calderón.

A més, continua aquest expert, a la frontera amb Veneçuela estaven desplegats els denominats Batallons d’Intel·ligència de Frontera, que també van acabar sent desmantellats. El resultat de tot això, valora, ha sigut una mena de "ruptura no oficial" amb les agències d’intel·ligència occidentals, amb les quals es manté una relació "cordial" però de "desconfiança", sobretot quan aquestes van constatar que informació confidencial sobre terrorisme havia acabat sent filtrada a Veneçuela.

L’elevat nombre de diplomàtics russos acreditats davant les autoritats colombianes tampoc és fútil: prop d’una trentena de funcionaris treballen en la legació russa, malgrat l’irrisori nivell del comerç bilateral. Fins i tot va ser destinat a Colòmbia el coronel Dmitri Tarantsov, que, segons la premsa local, ja havia sigut expulsat dels EUA per haver interferit en les presidencials del 2016 en què va vèncer Donald Trump.

Eleccions i propaganda

Notícies relacionades

Pol Morillas, director del ‘think tank’ CIDOB: "Europa ha de teixir vincles amb molts tipus d’actors internacionals"

Perdedors i guanyadors

Així doncs, la possibilitat que es repeteixin episodis com els esdevinguts en l’anterior elecció presidencial, en què van ser constatats comportaments coordinats de comptes falsos a la xarxa social Twitter (ara X) a favor del candidat esquerrà Petro, i fins i tot ciberatacs establerts a Rússia contra la institució encarregada de la convocatòria i organització de les eleccions, és molt elevada. "Les capacitats i els motius de Rússia per influir en les nostres eleccions hi són; no veig cap motiu perquè això no passi", valora Guzmán.

Per a això, Rússia comptarà amb un aparell de propaganda ben posicionat. Continguts d’RT en español, televisió vetada a la UE i els EUA, són presents en mitjans com Canal Institucional o Señal Colombia, dependents de Radio Televisión de Colombia. S’hi afegiran, segons l’opinió de Calderón, plataformes mediàtiques descrites pels experts com a "marques blanques d’RT", a més de l’assessorament en xarxes de certs polítics vinculats a Petro, incloent-hi els espanyols Xavier Vendrell o Pablo Iglesias. L’exlíder de Podem "és part de la bastida muntada pel Govern per llançar atacs sistemàtics amb notícies falses contra candidats que amenacin la continuïtat del projecte polític de Petro", conclou.