La UE i EUA xoquen en la interpretació del pacte comercial abans de tancar-lo

Els detalls encara s’han de desgranar. Però les comunicacions emeses per la Comissió Europea i la Casa Blanca en els últims dies expliquen una història molt diferent en algunes de les àrees fonamentals.

Diumenge, Von der Leyen i Trump es van reunir a Escòcia. Després d’una breu negociació, tots dos van anunciar que havien arribat a un acord. Les exportacions europees es veurien sotmeses a uns aranzels del 15%, la UE es comprometia a milers de milions d’euros en compres i inversions estratègiques als Estats Units i, a canvi, evitava una guerra comercial oberta.

Però el text ha de tancar-se encara i traduir-se després en decisions legals. Amb l’1 d’agost, la data límit, a la cantonada, la incertesa es manté.

Taxa màxima del 15%

L’acord estableix una taxa màxima del 15% sobre les exportacions europees, mentre que bona part dels productes made in USA arribaran a Europa sense aranzels. Però una de les qüestions pendents era com afecta el pacte a les investigacions que la Casa Blanca manté en curs sobre els productes farmacèutics i els microxips.

Els Estats Units, al seu document, anuncien que sotmetran els medicaments europeus a aquest 15%, mentre que fonts comunitàries havien assegurat que aquests productes continuaran disfrutant d’un 0% mentre es tancava la investigació. Una cosa semblant ha passat amb l’acer i l’alumini. La UE assegura que negociaran amb els EUA quotes que estiguin sotmeses a uns aranzels inferiors al 50% que imposa Washington a les importacions. La Casa Blanca assegura que la taxa no es canvia.

Un altre dels punts de fricció són les compres estratègiques. En l’acord de diumenge, la Comissió es va comprometre a gastar 700.000 milions d’euros en productes energètics nord-americans. L’objectiu és comprar el gas i el petroli als Estats Units que Europa comprava abans a Rússia. En la pràctica, la UE no realitza aquestes compres ni és el Govern dels EUA qui ven, són empreses. Brussel·les només les pot fomentar o afegir la demanda.

Notícies relacionades

Testimonis de catalans a Hawaii i el Japó després de l’alerta per tsunami: «Ens van dir que ens allunyéssim del mar, però cadascú s’havia de buscar la vida»

Dos milions d’evacuats al Japó davant el risc de tsunami després del terratrèmol a Rússia

El mateix passa amb la promesa d’una inversió de 600.000 milions. Brussel·les basa aquest compromís en una estimació de les potencials inversions privades, però no seran diners públics. La discrepància és encara més gran en l’àmbit militar. La Casa Blanca assegura que la UE "va acordar adquirir quantitats significatives d’equipament militar nord-americà". La Comissió assegura que aquestes són les expectatives de Trump, no un pacte.

En els pròxims dies, les parts haurien de finalitzar l’acord escrit en el qual exposaran els detalls. Serà en forma d’un comunicat. La Comissió espera que aquest text pugui tornar certa estabilitat als productors europeus, i també als consumidors.