L’infern és a Gaza

Des de la Segona Guerra Mundial, cap estratègia militar havia sigut dissenyada amb tanta precisió per generar una fam. La gana al món depèn de sequeres persistents, de la ruptura d’aprovisionaments i desplaçaments massius, normalment en països de rendes molt baixes. A Gaza la fam ha sigut provocada, és únicament conseqüència del setge i les ordres de Netanyahu per escurar la població. No hi ha cap altra raó.

Notícies relacionades

La UE qualifica d’"amenaça" la incursió de drons russos a Romania

Les urnes donen la victòria a Merz, amb un toc d’atenció a la seva coalició

Aquesta crisi era completament prevenible, però el tancament de l’espai i els atacs a l’ajuda en un territori devastat en el qual han quedat atrapats dos milions de palestins, la majoria menors, és una estratègia criminal per intentar acabar amb la població per falta d’aliments. Aconseguir-los és un miracle, i l’obertura anunciada al llançament des de l’aire o l’entrada restringida d’organitzacions d’ajuda són una maniobra de distracció.

L’Exèrcit israelià ha organitzat, amb una fundació fantasma, un mecanisme pervers de distribució que ja ha matat més d’un miler de persones que només pretenien recollir algun aliment. La farsa d’aquesta distribució criminal que ha deixat milions de persones morint-se de gana és inacceptable. Des que va començar la guerra, Gaza ha passat de ser un camp de concentració a un d’extermini. Res pot justificar aquesta massacre per fam, ni tan sols com a resposta a l’atac terrorista de Hamàs que va iniciar la guerra. Res justifica aquest infern.