Israel dispara a nens de Gaza al cap, al pit i a l’abdomen

La xifra d’infants morts o greument ferits per trets de bala ascendeix, molt probablement, a centenars o milers, si se sumen els testimonis de desenes de metges internacionals a mitjans com The Guardian, The New York Times i Al Jazeera, els primers mitjans que han revelat aquesta pràctica sistemàtica a Gaza. 28 nens moren cada dia en aquesta zona i més de 17.000 ja han mort en la guerra, segons l’UNICEF.

Els doctors consultats asseguren que les ferides que han vist i tractat eren coherents amb els testimonis dels familiars, que descriuen trets procedents de franctiradors, de drons o de metralladores dels tancs israelians. Denuncien un patró repetit amb casos diaris de menors morts o ferits de bala. Majoritàriament són nens adolescents o preadolescents, però també hi ha nadons, com el cas recent d’un que va morir a trets en braços de la seva mare quan ella ’acostava al punt de distribució de menjar israelià al sud de Gaza.

Els trets no són, en tot cas, la causa més habitual de mort per als menors gazatians. La gran majoria moren per les ferides de bomba o el col·lapse d’edificis, o per la metralla, segons es constata tant als diaris de quiròfan aportats pels metges a EL PERIÓDICO com en els seus testimonis.

Israel no permet l’entrada de premsa estrangera a Gaza, de manera que no és possible verificar cada incident en concret. La pràctica de l’Exèrcit israelià de disparar contra nens no és nova, i existeixen casos documentats d’anteriors guerres i incursions, sobretot a Cisjordània, l’altra zona palestina controlada per l’Autoritat Nacional Palestina, segons recorda l’organització de drets humans israeliana B’Tselem.

S’especula tant que siguin soldats sota les ordres de comandants extremistes als quals s’ha donat poders, com que els menors entrin, sense saber-ho, en kill zones, o que siguin ratxes de trets massius.

El diari del doctor Sidhwa

"A la unitat de cures intensives em trobo amb 4 nens amb bales al cap: dos a l’uci de neurologia i dos a l’uci principal", comença el diari del cirurgià nord-americà Feroze Sidhwa (Houston, 1982). "Tots estan morint lentament. Crec que estan en situació de mort cerebral. [...] Assumeixo que alguns tenen ferides de metralla, però estic quasi del tot convençut que tenen ferides de bala, i cap d’ells presenta cap signe addicional que s’esperaria després d’una explosió".

Sidhwa és un metge nord-americà que ha estat treballant com a voluntari a l’Hospital Europeu de Gaza en dues ocasions, l’última entre març i abril d’aquest any, a través de l’Organització Mundial de la Salut. Atén EL PERIÓDICO per videoconferència des de Califòrnia. En les setmanes que ha estat a la Franja ha vist multitud de casos de nens que han sigut ferits per trets.

Quan va tornar del seu primer viatge, impactat per una situació que no aconseguia comprendre, va decidir contactar amb desenes de doctors internacionals voluntaris com ell. Va escriure a uns 80 sanitaris. Dels 53 que li van respondre, 44 havien vist múltiples casos de nens amb trets al cap, al pit o a l’abdomen. Aquests tres punt són clau perquè solen resultar mortals. Sidhwa va publicar al diari The New York Times el resultat d’aquesta petita enquesta i els testimonis recollits. "Sempre que hi ha tropes israelianes a prop, els nens reben trets al cap de manera regular", afirma durant la conversa. Creu que són trets disparats de manera intencionada. "La majoria dels familiars ens deien que els nens estaven jugant fora o dins de la tenda de campanya quan van rebre el tret. I la mare d’un infant a qui han disparat al cap no menteix al doctor que atén el seu fill". Sidhwa deixa clar que no té interessos, que no és ni àrab ni palestí, només un doctor que ha presenciat una matança injustificada. A l’estar sota el paraigua de l’OMS és també un testimoni internacional que ha de donar compte del que ha presenciat.

"Aquesta nit he vist a l’uci una nena de vuit anys a la qual han disparat al cap", prossegueix en l’entrada del 28 de març de 2024 del seu diari. "És una ferida GSW (sigles de ferida de bala) transcranial. Definitivament, no sobreviurà [...]. Alguns s’han ajuntat per escoltar el concert improvisat d’un jove cantant. No sé el que diu, però tothom se sap la cançó. És una experiència surrealista escoltar un home cantar i veure com tots disfruten mentre de fons se senten bombes i l’edifici tremola".

El registre del doctor Incertis

El registre mèdic de l’anestesista espanyol Raúl Incertis és una successió insuportable de fotos de cossos malferits, desmembrats i aparentment sense vida. Les acompanya d’un petit paràgraf de text en el qual descriu la situació clínica del pacient. Ha sistematitzat tot el que veu en la que és la seva segona visita com a voluntari, que va començar el 22 d’abril i que continua en curs. Treballa a l’Hospital Nasser de la ciutat de Khan Yunis, al sud. Del centenar d’imatges i diagnòstics reflectits al seu diari, mitja dotzena corresponen a menors ingressats per tret de bala.

Incertis, metge valencià de 42 anys, explica per telèfon des de Gaza que en els últims dies han augmentat els ingressos de menors amb ferida de bala procedents dels centres de repartiment de menjar. Israel ha imposat un sistema de distribució militaritzat, denominat Gaza Humanitarian Foundation, molt criticat per les Nacions Unides i altres organitzacions humanitàries. L’exèrcit dispara cada dia als que s’hi acosten, sense motiu aparent.

Ha matat a trets quasi mil persones famolenques i desarmades, moltes de les quals eren menors, segons denuncia l’ONU. Israel nega que se’ls dispari, però investigacions de la cadena nord-americana CNN, entre altres mitjans, demostren el contrari.

"Per aquí continuem rebent cada dia nens amb ferides de bala, ja sigui per fusell o per dron. Cada dia rebem ferits de bala de franctiradors israelians. No són bales perdudes. Després també hi ha l’ús dels quadricòpters [drons armats de quatre hèlixs]: primer bombardegen la zona humanitària d’Al-Mawasi i després ataquen amb aquests drons", actualitza aquest doctor.

Sobreviure a un tret

Un expert militar en anàlisi de projectils opina, per les fotografies enviades, que aquestes "bales" són de l’estàndard OTAN, utilitzat per l’Exèrcit israelià tant en els seus fusells com en les metralladores israelianes de calibre 7,62 (les FN MAG belga o les IWI Negev 7).

Incertis ha estat en moltes zones de guerra i, com la resta, diu que mai abans havia vist res igual. Això és un altre nivell de matança, especialment contra els nens.

La metge nord-americana Mimi Syed (Chicago, 1980) afirma que passa de manera constant i intencionada. El patró és clar, remarca. Només ella ha registrat almenys 18 nens ingressats a l’Hospital Nasser per trets de bala al cap, al pit i a l’abdomen en la primera de les seves dues estades, a l’agost del 2024. La majoria dels nens van morir.

Recorda el cas d’Adam Sahid, un nen de 8 anys que, segons el testimoni del seu oncle, va rebre un tret des d’un tanc israelià mentre jugava fora de la tenda de campanya on vivia. Ella va poder treure la bala de l’abdomen i li va salvar la vida.

També parla d’una de les petites pacients a qui va salvar i que li va robar el cor: Mira al-Darini, una nena de quatre anys. La nena va arribar a l’hospital perquè un quadricòpter li havia disparat entre cella i cella mentre jugava fora de la tenda en la qual es refugiava amb la seva família, a la zona humanitària d’Al-Mawasi, segons el testimoni del seu pare. Molta més gent va arribar aquell dia per trets de franctiradors o de drons. L’anomenen "incident amb gran nombre de ferits".

Notícies relacionades

Mor una cooperant de Lleida de 23 anys en un accident de trànsit a Malawi

Alleujament i frustració entre els països europeus després del pacte aranzelari

"Desgraciadament, com que els recursos són tan escassos, a tots els que arriben amb una ferida al cap, com que tenen mal pronòstic, se’ls deixa morir de manera natural. Però vaig veure que ella encara es movia. Vaig poder estabilitzar-la i la vam operar", diu a través d’una videotrucada amb aquest diari des de casa seva a Seattle (Estats Units).

La va salvar. Ara la Mira pot parlar i caminar, si bé té mig costat del seu cos molt dèbil. La seva mare va patir l’amputació d’una cama en un atac posterior.