La UE proposa multiplicar per cinc la despesa militar i una retallada de la PAC

Els dos bilions plantejats per l’Executiu comunitari equivalen a l’1,26% de la renda nacional bruta de la Unió, davant l’1,13% anterior. No obstant això, una part d’aquests es destinarà al repagament del deute que es va emetre per finançar els plans extraordinaris de recuperació dels estats membre per la pandèmia (24.000 milions d’euros a l’any). Descomptat aquest efecte, l’increment del pressupost és menor, fins a l’1,15% de la renda nacional bruta. Malgrat això, la presidenta de l’Executiu comunitari, Ursula von der Leyen, va defensar que es tracta del Marc Pressupostari Plurianual "més ambiciós mai proposat" per Brussel·les.

Com ja va avançar al febrer, una de les principals novetats és que bona part dels fons que els països podran aspirar a rebre (la mateixa quantitat que els actuals) estaran condicionats a uns "plans d’associació nacionals i regionals", que inclouran reformes i inversions. Es tracta d’un procediment similar al que la UE ja va dissenyar el 2020 per a vehicular les ajudes i crèdits del Fons NextEU per a la recuperació després de la covid.

El repartiment de papers per elaborar els esmentats plans entre els governs centrals i els regionals és un dels aspectes que ha quedat menys clar i pot provocar més frecs en països descentralitzats com Espanya. "Els estats membre tindran flexibilitat per estructurar els seus plans de manera que reflecteixin les seves pròpies estructures i preferències constitucionals i administratives. Per exemple, els estats membre podran optar per estructurar els seus plans amb capítols nacionals, regionals o sectorials", apunta.

Inversions per reformes

Segons va explicar, els Estats membre i les regions podran proposar inversions i reformes en àrees com la política de cohesió dels territoris menys desenvolupats, la política social, la PAC, la política pesquera i marítima, la migració, la gestió de fronteres i la seguretat interior. Brussel·les, per la seva banda, farà "recomanacions" a cada país sobre les àrees prioritàries que ha d’atendre i haurà de donar el seu vistiplau individualment a cada pla, a més d’anar alliberant els fons a mesura que es vagin complint les fites i objectius pactats. Es tracta d’una autèntica revolució: es passarà d’uns 540 documents relatius a diferents programes a només 27 plans, un per cada país de la UE.

Una altra de les novetats és la creació d’un Fons de Competitivitat dotat amb 409.000 milions d’euros per invertir en noves tecnologies en diferents àmbits. Dins d’aquest, s’hi inclouen els 131.000 milions previstos per invertir en defensa, seguretat i l’espai. "Els estats membre i les regions tindran la possibilitat de donar suport, de forma voluntària i en funció de les necessitats i prioritats regionals, a projectes relacionats amb la defensa en els seus plans d’associació nacionals i regionals", va explicar Brussel·les. S’hi sumen 18.000 milions més (10 vegades més que fins ara) per millorar la mobilitat, inclosa la militar.

Així mateix, es multiplica per tres, fins als 34.000 milions, el finançament de la gestió de la migració i el reforçament de les fronteres exteriors de la UE i la seguretat interior. "Els fons ajudaran els estats membre a impulsar les capacitats policials, a equipar els nostres guàrdies de fronteres amb les eines adequades per protegir les fronteres exteriors, i a implantar un sistema de gestió de la migració just i ferm en el marc del Pacte per la Migració i l’Asil", va afirmar la Comissió.

El Marc Financer Plurianual estableix els límits màxims de despesa per a les grans partides del pressupost europeu durant un període de set anys, així com les vies de finançament, les quals s’han d’ajustar els comptes anuals. La proposta de la Comissió és només un punt de partida: ara haurà de negociar-la amb el Parlament Europeu (que en l’anterior procés el 2018 va reclamar d’entrada una quantitat més alta) i el Consell Europeu (que va plantejar una xifra més baixa). És de preveure que la negociació a tres bandes per arribar a un acord torni a ser molt complexa.

Consens difícil

Notícies relacionades

Trump afronta la rebel·lió per la falta de transparència en el cas Epstein

L’oposició russa va alertar de la relació de Txepurnoi amb Putin

El Govern d’Espanya, per exemple, va proposar al febrer elevar el pressupost comunitari fins al 2% del PIB. En canvi, el ministre de Finances dels Països Baixos, Eelco Heinen, ja va advertir ahir que la xifra de dos bilions proposada per la Comissió és "massa alta". Les dificultats són evidents: el mateix Executiu comunitari ha hagut de retardar diverses hores la presentació de la seva proposta per poder consensuar-la.

Per mirar de facilitar l’acord, Brussel·les proposa que les contribucions dels països al pressupost comunitari es mantinguin estables. Per finançar l’increment dels comptes, planteja crear noves formes de finançament. A les quatre actuals (basades en cobraments duaners, l’IVA, residus d’envasos de plàstics i les contribucions segons la renda nacional bruta), vol afegir-ne cinc més basades en l’actual Règim de Comerç de Drets d’Emissió; el Mecanisme d’Ajust del Carboni; els residus d’equips elèctrics i electrònics no recollits; els impostos especials sobre el tabac; i una aportació de les empreses que operin i venguin a la UE i tinguin un volum de negoci superior a 100 milions. Segons els seus càlculs, això li permetria ingressar 58.500 milions a l’any.