Una ‘petita Rússia’ a la costa valenciana

Tots els relats periodístics coincideixen: Kuzminov, la cara del qual havia donat la volta al món després de la seva agosarada acció gràcies a les rodes de premsa ofertes a Kíiv, s’havia ficat "a la gola del llop". I que era impossible que la seva persona passés desapercebuda als 800 ciutadans de nacionalitat russa residents a la localitat, que compten amb comerços i fins i tot immobiliàries especialitzades. A dos centenars de metres d’on va ser abatut, hi ha un local dependent de l’Església ortodoxa russa, on és possible fins i tot adquirir llibres religiosos en eslau antic.

Auge entre 2010 i 2014

Espanya és la llar d’uns 80.000 ciutadans russos, dels quals prop de 20.000 resideixen a Alacant, segons dades de la mateixa Casa de Rússia, una població flotant que va experimentar un important creixement entre el 2010 i el 2014. Són, a dir de Nina, activista política fugida del seu país, migrants que es van instal·lar al lloc fa ja anys, a la recerca de "vivenda adequada, un clima agradable i tota la infraestructura necessària". Es tracta, segons les seves paraules, de gent "no interessada en l’activisme polític", que no van fugir al seu dia de la possible mobilització militar i que probablement estiguin "en contra de la guerra", però que prefereixin "no expressar la seva opinió de manera pública".

La vida que porten, en molts casos, es desenvolupa al marge del país que els acull. "És possible (viure a Alacant) i no contactar amb la societat local; a Alacant hi ha botigues de grans cadenes amb productes russos, com Berezka i Teremok", continua Nina. En aquests establiments poden adquirir salsitxes típiques del seu país, caviar vermell i negre, pa negre i fins i tot lactis russos.

En aquest ambient de desmobilització política i relatiu aïllament, organitzacions com la Casa de Rússia han adquirit una gran importància i influència, i han adoptat una mena de lideratge comunitari de facto aprofitant que, en molts casos, faciliten la vida al ciutadà corrent en els seus tràmits amb l’Administració russa. La Casa de Rússia ha sigut autoritzada per les autoritats consulars del país eslau a Espanya a emetre passaports i certificats, cosa que evita als interessats un llarg i penós viatge als consolats de Madrid i Barcelona, tot i que, això sí, a un preu superior. "La Casa de Rússia a Alacant és una veritable troballa; és meravellós que existeixi; vaig poder fer-me sense problemes un passaport exterior i no va ser necessari anar a Barcelona o demanar cita", es congratula en un post de Facebook una tal Alina Guilmutnidova.

No obstant, per als seus conciutadans residents a Alacant i més motivats políticament, el paper de la institució a la comunitat russa és molt negatiu, i arriben a acusar els seus dirigents de pràctiques corruptes, de fomentar, en aquests temps de guerra, la creació de contingents de ciutadans lleials al Kremlin gràcies als serveis que dispensa. Iúlia Kiryushkina, resident a Alacant des de fa sis anys, que fa uns mesos va protagonitzar una acció de protesta contra la seu llançant salsa quètxup a la façana, afirma que quan ofereixen serveis jurídics a ciutadans amb escassos recursos, el que fan és convertir-los en "persones dependents" a qui després exigeixen contraprestacions.

Eleccions

Una altra de les competències que disfruta la institució és la possibilitat de rebre els vots dels residents russos a l’estranger en les diferents convocatòries electorals. Però aquí, igual com a la Gran Rússia, hi ha trampa, a dir de Iúlia. En les eleccions regionals del 2020, aquesta dona va muntar guàrdia davant la seu i va fer un sondeig a peu d’urna, els resultats de la qual, en cap cas, van coincidir amb els oficials. "Segons les meves dades, més del 60% van votar pel partit comunista, i en aquella ocasió, Navalni havia demanat, com a part de la seva estratègia de vot intel·ligent, el suport a aquesta formació política; no obstant, segons els resultats oficials (de Casa de Rússia), va guanyar Rússia Unida", continua.

Notícies relacionades

"És una provocació a les víctimes"

‘Mein Kampf’ compleix 100 anys en ple ‘revival’ ultra

Torrevella, a una trentena de quilòmetres de la capital provincial en direcció sud, presenta una atmosfera similar. Entre els seus blocs d’apartaments és possible divisar els locals de Globus, una mena de minicentre comercial que agrupa una cafeteria on és possible degustar delicioses pastes de poma, i que agrupa una perruqueria, una biblioteca i fins i tot una agència immobiliària.

"Els migrants s’han d’adaptar i integrar, perquè tinguin una relació amb el país on viuen; el Govern espanyol hauria de seguir de prop la situació i no permetre el creixement d’enclavaments tancats", adverteix l’opositora Nina, conscient de la importància que concedeix el Kremlin a la lleialtat dels ciutadans a l’estranger.