El PKK escenifica una entrega d’armes simbòlica

La guerrilla kurdoturca del PKK, en guerra contra Turquia des de la dècada dels 80, va celebrar ahir el primer gran pas per acabar amb més de quatre dècades de conflicte armat amb l’entrega i destrucció de diverses desenes d’armes per part dels seus milicians.

Aquest pas –simbòlic, amb aproximadament 40 milicians entregant el seu armament– està considerat com un punt clau en el procés de pau entre la guerrilla i l’Estat turc, que va començar aquest hivern. Al febrer, el líder del PKK, l’empresonat Abdul·là Ocalan, va demanar al grup el final de la lluita armada i la dissolució total de la guerrilla.

El conflicte, un dels més llargs del Pròxim Orient, ha causat la mort de més de 40.000 persones, tant en mans del PKK com de l’Exèrcit turc. "Com a mostra de bona voluntat i determinació per a l’èxit del procés de pau i amb l’objectiu de continuar la nostra lluita per la llibertat, destruïm les nostres armes en la nostra lliure voluntat. Esperem que aquest pas que hem fet porti pau i llibertat a tot el nostre poble, especialment a les dones i els joves, als pobles de Turquia i el Pròxim Orient, i a tota la humanitat", va dir el PKK en un comunicat publicat durant la cerimònia de lliurament d’armes, efectuada davant un contingent de 150 persones, entre representants turcs i polítics iraquians. Els periodistes van ser mantinguts a uns quants centenars de metres de l’acte. L’entrega no es va emetre en directe per "qüestions de seguretat".

Aquest procés de pau, amb les seves llums, és ple però d’ombres: ni el Govern, ni la guerrilla ni el partit prokurd turc, el DEM (Partit Popular per la Igualtat i la Democràcia), han esmentat mai què és el que s’està negociant i si el president turc, Recep Tayyip Erdogan, està disposat a fer concessions administratives, culturals i lingüístiques a la minoria kurda de Turquia, que representa prop del 25% o 30% del total de població del país anatòlic.

Hi ha més coses. Els líders històrics del DEM i centenars dels seus membres són ara mateix a la presó a Turquia, acusats –en alguns casos il·lícitament, segons el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH)– de ser membres del PKK o de fer actes de propaganda del grup. El cas més important és el de Selahattin Demirtas, abans secretari general del partit que ara és el DEM i tancat en una presó d’alta seguretat turca des del 2016.

Negociació o rendició

El Govern d’Erdogan, de fet, ha presentat aquest procés de pau no com una negociació sinó, més aviat, com una rendició per part del grup, i mentre ha avançat en aquest final del conflicte amb el PKK ha llançat una onada de repressió i detencions contra el principal partit de l’oposició turca, el Partit Republicà del Poble (CHP, per les sigles en turc).

Notícies relacionades

Fractures polítiques a la UE

Davor Ivo Stier: "Srebrenica va ser un fracàs col·lectiu que va facilitarel genocidi"

"La fase de la lluita armada ja s’ha acabat. Això no és una pèrdua, sinó un guany històric. Ara aquesta lluita armada ha de ser voluntàriament substituïda per una fase de polítiques democràtiques i de dret", va dir aquesta setmana, en el seu primer discurs en vídeo de fa dècades, l’empresonat Ocalan, tancat en una illa del mar de Màrmara des que va ser detingut el 1999.

"L’entrega d’armes és un pas concret benvingut per acabar amb la campanya de violència del grup. Aquest pas el veiem com un punt de no retorn irreversible: una oportunitat per protegir vides innocents i construir un futur lliure de terror", va dir una font anònima del Govern turc.