La UE busca contra rellotge un principi d’acord sobre aranzels amb els EUA

Aquest dimecres, 9 de juliol, expira la treva de 90 dies que el president dels Estats Units, Donald Trump, va concedir als països per negociar una possible sortida als seus aranzels globals a les importacions. En el cas de la UE, un 20% que es va convertir després en un 50%. Malgrat que les negociacions s’han intensificat durant les últimes setmanes, continua sense haver-hi un acord.

"El que pretenem és tenir un principi d’acord", va explicar la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, dijous de la setmana passada a Aarhus (Dinamarca), on era amb motiu de l’arrencada de la presidència danesa del Consell. Mentre feia aquestes declaracions, el seu comissari de Comerç, Maros Sefcovic, es reunia a Washington amb els seus homòlegs nord-americans mirant de tancar-lo.

Tot per decidir

En la seva ronda de contactes, Sefcovic es va veure amb el secretari del Tresor, Scott Bessent, i els tsars comercials de Trump: Jamieson Greer i Howard Lutnick. En aquesta delegació també hi havia Tomas Baert, l’assessor comercial de Von der Leyen. El diàleg polític va estar precedit per uns dies d’intenses negociacions tècniques que havien de fixar les bases d’aquest principi d’acord.

Divendres de la setmana passada, Sabine Weyand, directora general de Comerç de la Comissió, i amb un pes polític important per haver liderat les negociacions amb el Regne Unit després del Brexit, i el poderós cap de Gabinet de la presidenta de la Comissió, Björn Seibert, van informar els ambaixadors dels països. De tota manera, aquesta reunió es va acabar sense un resultat clar.

"En l’última ronda de negociacions, celebrada aquesta setmana, es va avançar cap a un acord de principi", va explicar el portaveu de la Comissió per a comerç, Olof Gill. "Després de debatre l’estat de la qüestió amb els nostres Estats membres, la Comissió reprendrà els contactes amb els EUA sobre el fons durant el cap de setmana", va afegir tot seguit.

Una negociació "impossible"

Almenys tres diplomàtics consultats per EL PERIÓDICO han reconegut que a aquesta hora la negociació continua oberta i totes les opcions segueixen sobre la taula. Malgrat l’escepticisme dels últims mesos, a Brussel·les hi havia cert optimisme respecte a un possible principi d’acord, almenys per rebaixar la tensió amb els Estats Units i continuar negociant, cosa que ara no és tan clara.

Aconseguir un acord comercial entre dues potències com els Estats Units i la UE, amb un intercanvi econòmic que puja a 1,5 trilions d’euros, fa "impossible" un acord en encara no 90 dies. Per això l’objectiu és aconseguir un pacte per rebaixar els aranzels imposats per Trump i anar avançant cap a un text més complex.

Les últimes informacions assenyalen que els europeus estarien disposats a acceptar un 10% d’aranzels, però no a qualsevol preu. A canvi, exigeixen un alleujament als aranzels imposats en sectors estratègics com els semiconductors, els productes farmacèutics, l’aviació i els cotxes. Brussel·les també cediria en qüestions relatives a barreres no aranzelàries, excloent les normes digitals. Malgrat això, els governs estan dividits sobre fins a quin punt estan disposats a arribar per evitar una guerra comercial.

Els líders dels països de la Unió Europea van demanar la setmana passada a Von der Leyen que s’accelerin les negociacions. "Un acord sempre és millor que un conflicte", va assegurar el president del Consell Europeu, António Costa, després de la cimera de dijous passat. També el canceller alemany, Friedrich Merz, va advocar per un acord "senzill i ràpid" que servís de base per a un diàleg posterior. Mentrestant, el president francès, Emmanuel Macron, va demanar un tracte, però no a qualsevol preu.

A punt per respondre

En aquest moment, totes les opcions continuen estant sobre la taula: des d’un principi d’acord fins a una extensió, passant per unes negociacions que s’acabin sense resultats i en les quals el pes dels aranzels recaigui sobre l’economia europea. "No se sap mai quan s’acabaran amb èxit les negociacions", va reconèixer Von der Leyen, i sota la presidència de Donald Trump, els Estats Units s’han tornat impredictibles.

Notícies relacionades

El preu de l’habitatge i els turistes expulsen els ciutadans de París

Els BRICS condemnen els atacs a l’Iran sense citar els EUA

Gill va assegurar que les converses han entrat en una fase molt sensible. Brussel·les guarda silenci, però es prepara per a qualsevol escenari. "Volem una solució negociada, però alhora ens estem preparant per al cas que no s’arribi a un acord satisfactori", va insistir Von der Leyen.

Aquest mes de març, l’Executiu comunitari va presentar una primera bateria de contramesures per valor de 21.000 milions d’euros. Els governs europeus van acordar suspendre’n l’entrada en vigor per donar marge a la negociació, però si finalment no hi ha acord, s’activaran a mitjans de juliol. Davant la falta d’avenços, Brussel·les va apujar l’aposta. La Comissió va posar sobre la taula una segona bateria de represàlies que s’enfilava fins a 95.000 milions d’euros, encara per aprovar, per si no s’arriba a un acord.