El dalai-lama fa 90 anys

El dalai-lama va complir ahir 90 anys, un "simple monjo" o "un llop disfressat amb hàbits de monjo", segons atenguem les seves paraules o les de Pequín. Els seus plans de reencarnació revelats durant la setmana de celebracions multitudinàries a Dhramsala, on ha viscut des que va fugir de Lhasa, han tret de la nevera la causa tibetana, eclipsada durant anys pels veïns uigurs.

El dalai-lama ha tornat a l’esquizofrènic exercici periodístic habitual, tan ubic el seu aniversari en la premsa mundial com invisible a la Xina. Del Tibet només parlava ahir el matutí Global Times sota el paraigua del Diari del Poble, per felicitar-se per la tornada dels fidels budistes indis a la muntanya Kailash, "la muntanya més sagrada d’Àsia", com a símbol dels saludables vincles amb Nova Delhi. Ho aconseguia sense esmentar el dalai-lama i deixant un missatge subtil: "Igual com els pelegrins mesuren el camí de la fe amb els seus peus, el futur de les relacions sinoíndies necessiten construir-se amb la confiança mútua, pas a pas i amb paciència".

El dalai-lama ha pertorbat les relacions de les dues grans potències demogràfiques asiàtiques des que va arribar a l’Índia el 1959 després d’un aixecament fracassat contra Mao. El llavors líder, Jawaharlal Nehru, va desafiar bona part del seu Govern assegurant-li el dret "a viure en pau" al seu país. No han escassejat els frecs des d’aleshores, agreujats per vells plets fronterers a l’Himàlaia, que el 2020 van deixar desenes de morts. Però des d’aleshores s’han esforçat tots dos a baixar el suflé i s’esperava amb atenció la reacció índia a un assumpte que revolta sense remei Pequín.

Suport internacional

No va ser tebi ahir el primer ministre, Narendra Modi, en el seu comunicat llegit a Dhramsala: "M’uneixo als 1.400 milions d’indis estenent les nostres més caloroses felicitacions a la seva santedat el dalai-lama en el seu 90 aniversari. Ha sigut un constant símbol d’amor, compassió, paciència i disciplina moral". L’ultranacionalista Modi col·lecciona denúncies per discriminar altres religions, especialment la musulmana. Les felicitacions des de Washington i Taipei eren més previsibles. "Donem suport als esforços per preservar el patrimoni religiós, cultural i lingüístic dels tibetans, inclòs el seu dret a elegir lliurement i venerar els seus líders sense interferències", deia el secretari d’estat dels Estats Units, Marco Rubio.

També han arribat missatges de tres expresidents nord-americans: Bill Clinton, George W. Bush i Barack Obama. La Xina no ha oblidat el documentadíssim suport propagandístic i militar de la CIA a la resistència tibetana durant dècades en el marc de la seva lluita contra l’expansió comunista. El president taiwanès, Lai Ching-et, ha afirmat que el dalai-lama "ressona en tots els que aprecien la llibertat, la democràcia i el respecte pel drets humans".

Notícies relacionades

El Regne Unit fa un altre pas per vetar les xarxes socials a menors de 16 anys

Tecnològiques i líders mundials busquen un nou ordre de la IA

Els anhels del poble tibetà

Les converses que van mantenir Pequín i les autoritats tibetanes en l’exili es van trencar el 2010. El dalai-lama confiava a reprendre-les amb el nou líder, Xi Jinping, a qui havia qualificat de "realista". Però Pequín, que el considera un separatista, no ha abandonat la seva línia dura, per més que insisteixi el dalai-lama que ha deixat enrere els seus juvenils anhels independentistes del "gran Tibet" per pretensions més humils de més autonomia.