La UE recluta noves empreses tecnològiques per a la seva defensa

Europa està canviant. La invasió militar d’Ucraïna i la incertesa de l’escenari geopolític actual han forçat la majoria dels països del continent que s’oposaven a augmentar la seva despesa militar –entre ells Espanya– a revaluar la seva estratègia per invertir molt més en el sector de la seguretat. Tot i que això pugui perjudicar els programes socials i de mitigació del canvi climàtic, segons apunten alguns economistes.

Conscient de la inestabilitat internacional i de la ràpida maduració de tecnologies punteres, fa temps que la Comissió Europea trepitja l’accelerador. En l’última dècada, Brussel·les ha passat d’invertir 590 milions d’euros en tecnologies armamentístiques de nova generació entre el 2017 i el 2020 a destinar-hi 7.300 milions per al període del 2021 al 2027. La seva missió és potenciar les seves capacitats bèl·liques terrestres, marítimes, aèries i a l’espai.

Tot i que l’acord no ha arribat fins ara, els mercats ja havien anticipat aquest canvi d’època. El 2024, el finançament de capital risc en tecnologia de defensa es va disparar un 24% i va arribar la xifra a rècord de 4.500 milions d’euros, segons el Fons d’Innovació de l’OTAN i el grup d’investigació DealRoom. Europa ja inverteix més en armes tecnològiques que en intel·ligència artificial, però encara hi ha molt marge per créixer. I és que aquestes xifres representen menys del 2% del finançament total.

A més de les turbulències geopolítiques, l’augment de la gana inversora –a què també s’apunten milionaris com Daniel Ek, cofundador i director executiu de Spotify– respon al fet que la guerra a Ucraïna s’ha convertit en un laboratori en el qual s’experimenta amb innovacions bèl·liques pioneres com drons equipats amb IA, robots terrestres per detectar mines, sistemes electrònics antiaeris, dispositius de realitat virtual per entrenar els soldats o armes impreses en 3D.

Durant dècades, el sector militar europeu ha sigut copat per pesos pesants com la francesa Airbus, la britànica BAE Systems, la italiana Leonardo o l’alemanya Rheinmetall. No obstant això, l’aposta pel rearmament també passa per empreses emergents que puguin ser més àgils, arriscades i innovadores que els gegants armamentístics convencionals.

Notícies relacionades

Els EUA, oberts a una retallada fiscal de 4.000 milions

Husni Abdel Wahed: "Europa es vanta de defensar valors però no trenca el comerç amb Israel"

El nou ecosistema europeu de defensa compta amb ja més de 300 start-ups i milers de milions d’inversió en tecnologies espacials i satel·litàries, IA, drons i vehicles autònoms, computació quàntica, sistemes de comunicació i vigilància, robòtica o ciberseguretat, segons DealRoom.

Entre aquestes destaquen firmes com les alemanyes Helsing, ARX Robotics, STARK o Quantum-Systems, les britàniques Arondite, Roark Aerospace i Delian Alliance Industries, les franceses Comand AI i Orasio, la suïssa Destinus o la britanicoportuguesa Tekever.