Apunts

Trump amenaça Sánchez amb una guerra comercial

El president del Govern s’enroca en el 2% de despesa militar al considerar-lo «suficient i realista» i apunta a la «flexibilitat» de l’acord firmat a la Haia

"Haurà de pagar el doble", replica el mandatari nord-americà

Cuerpo defensa que la discussió sobre els aranzels és una competència de la Comissió Europea

Trump amenaça Sánchez amb una guerra comercial

Robin van Lonkhuijsen / EFE

4
Es llegeix en minuts
Beatriz Ríos
Beatriz Ríos

Periodista

ver +
Iván Gil
Iván Gil

Periodista

Especialista en Política

Ubicada/t a Madrid

ver +

Pedro Sánchez no es mou de la seva oposició a augmentar la despesa militar més enllà del 2,1% després de firmar l’acord de la cimera de l’OTAN ahir a la Haia. Malgrat que en la declaració final es plasma que "els aliats es comprometen a invertir anualment el 5% del PIB en necessitats bàsiques de defensa, així com en despeses relacionades amb la defensa i la seguretat, d’aquí al 2035", el cap de l’Executiu s’agafa al fet que "l’acordat són les capacitats tècniques i humanes", per al compliment de les quals calcula una despesa del 2,1%, percentatge establert pel Ministeri de Defensa. La inamovible posició de Sánchez va enfadar Donald Trump, que va amenaçar Espanya d’emprendre represàlies comercials en forma d’aplicació d’aranzels. "¿Saps el que farem? Quan negociem amb Espanya un acord comercial, farem que paguin el doble. I ho dic seriosament", va afirmar el president dels EUA.

Davant aquest aïllament, que també va ser gràfic per la falta de contacte amb altres líders durant la cimera, i les diferents interpretacions, Sánchez s’enroca que aquest percentatge del PIB és "suficient i realista". A més, va remarcar que també és "compatible amb el nostre model social", una línia vermella dels socis parlamentaris per evitar retallades socials. Durant la seva roda de premsa després de la cimera, el president del Govern va fer equilibris per garantir el compromís d’Espanya amb l’Aliança i no trencar la unanimitat, mentre va defensar que amb la seva posició es "guanya en seguretat", però també en "Estat de benestar".

"Si hi hagués un altre president del Govern aquí avui, Espanya hauria firmat el 5% del PIB en defensa i això seria un absolut error", va aprofundir Sánchez després de xifrar en 350.000 milions d’euros addicionals l’augment que suposaria de la despesa. "Nosaltres no ho hem fet, hem decidit anar per la via de les capacitats i això és un camí sobirà i respectuós amb la resta d’aliats", va concloure.

Amb gest seriós

El president del Govern va evitar el contacte directe amb Trump i amb bona part dels líders dels països aliats, al començament de la cimera de l’OTAN. A la foto de família, Sánchez estava situat a primera fila, igual que Rutte i Trump, però en un extrem, separat per tres líders. En aquell moment Sánchez es va mantenir amb gest seriós i no se’l va veure xerrar amb altres col·legues.

Sánchez es va desmarcar de les posicions d’altres líders per ressaltar per la seva banda que "la clau és respondre a les capacitats que se’ns proposen" i que van ser pactades el 5 de juny passat i per un període de quatre anys. Sense desviar-se del missatge de prioritzar aquests compromisos en lloc del PIB destinat a això per cada país, Sánchez va posar el focus en la necessitat de l’autonomia estratègica de la UE i "invertir de manera eficient per aconseguir les capacitats proposades". Per això va animar de cara al Consell Europeu d’avui a "parlar menys de percentatge de PIB i més de coproducció, compres conjuntes i interoperabilitat", va afirmar.

"És un gran país" però també és "l’únic país de tots que es nega a pagar", va criticar Trump després de la reunió, acusant Espanya de beneficiar-se de la inversió dels altres. "Ens ho pagaran de tornada en comerç, no deixaré que passi això", va avisar el president dels EUA. "Van ser els més hostils contra el que estem fent", va afegir. Preguntat després per si negociarà amb Sánchez, Trump va assegurar que ho farà ell mateix. "Han de pagar. Pagaran més diners", va insistir abans d’instar Espanya a "unir-se a aquests països que estan pagant el 5%".

Guerra comercial

Des del mes de febrer passat, Washington ha imposat aranzels per valor del 25% sobre les importacions d’alumini i acer, després dels cotxes, i a l’abril va anunciar aranzels globals que, en el cas de la UE, ascendien al 20%. L’amenaça de Trump canvia ara l’escenari.

El 9 d’abril passat, Trump va anunciar una treva per negociar amb els seus socis comercials. Davant la falta d’avanços, i després d’una conversa telefònica entre el mateix Trump, i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, Brussel·les i Washington van decidir intensificar les converses. Les parts tenen fins al 9 de juliol per aconseguir un acord. En paral·lel, l’Executiu comunitari prepara una possible resposta.

Notícies relacionades

El ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, va evitar pronunciar-se sobre les amenaces de Trump i va recordar que les negociacions comercials entre la UE i els EUA són competència exclusiva de la Comissió Europea, que representa els 27 estats membres en aquest tipus de processos. "Estem en una unió duanera, i és en aquest marc on s’han de definir o redefinir les relacions comercials", va afirmar.

Feijóo expressa la seva oposició a les amenaces de Trump a Espanya

El PP no ha volgut aquests dies aclarir si creu que Espanya hauria de dedicar el 5% del seu PIB, uns 80.000 milions d’euros, a despesa militar com exigeixen l’OTAN i Trump, o bé és més a prop de la posició de Pedro Sánchez. El que sí que van assegurar fonts de la direcció del PP és que no «consenten» les «amenaces a Espanya del president dels Estats Units» i «menys si pretén utilitzar els productors» per «venjar-se de la insolidaritat del president del Govern». No obstant, Feijóo, a través de la xarxa social X, sí que va dir que Sánchez havia firmat la declaració final de la cimera de l’OTAN, en la qual es plasma que «els aliats es comprometen a invertir anualment el 5% del PIB» en matèria de defensa.