Lagarde adverteix d’una desacceleració de l’economia a partir del tercer trimestre pels aranzels

Aquest és, almenys, el pronòstic que ha expressat aquest dimecres la presidenta del Banc Central Europeu (BCE) en un discurs davant del Consell Empresarial Internacional del Fòrum Econòmic Mundial, a la ciutat de Ginebra (Suïssa).

El miratge de la primera part de l’any

De moment, segons Lagarde, «la forta concentració anticipada de la demanda mundial» –ja que els importadors van augmentar els seus inventaris en previsió d’aranzels més alts– ha generat un creixement global superior al previst en la primera part de l’any.

En el primer trimestre de l’any, per exemple, es van disparar les exportacions als EUA de productes farmacèutics de la zona euro, davant el temor d’un fort increment dels aranzels. Els importadors europeus també van accelerar les seves compres als EUA, tement que les represàlies aranzelàries de la UE poguessin encarir les seves compres.

Com a resultat d’aquest augment en l’activitat comercial, el Fons Monetari Internacional (FMI) estima que el creixement mundial en el primer trimestre va ser 0,3% punts superior al que es projectava a l’abril i ha elevat al 3% la seva projecció de creixement global per al 2025 (dues dècimes més que el que s’avançava a l’abril).

Però la presidenta del BCE ha advertit que aquest miratge ja s’ha esgotat: «Amb els augments aranzelaris que ara s’estan implementant, aquest efecte s’està revertint i la desacceleració esperada en el creixement de la zona euro ja era evident en el segon trimestre d’aquest any».

En el segon trimestre ja va entrar en joc un nou aranzel general del 10% per a totes les importacions dels EUA, així com els nous gravàmens incrementats per a automòbils i per al ferro i l’acer. Per la seva banda, en el tercer trimestre estan sent d’aplicació els acords comercials als quals estan arribant els EUA amb les diferents zones per als anomenats «aranzels recíprocs».

Acord comercial UE-EUA

En la primera intervenció de Lagarde després de l’acord aranzelari aconseguit entre els Estats Units i la Unió Europea, el 27 de juliol, la presidenta del BCE ha corroborat que el nou marc «imposa aranzels més alts als béns de la zona euro en comparació amb el règim aranzelari nord-americà anterior a l’abril». Lagarde ha expressat que l’organisme tindrà en compte les implicacions de l’acord comercial entre la UE i els EUA per a l’economia de la zona euro en les projeccions del setembre, que són les que guiaran les decisions sobre tipus d’interès que es puguin adoptar en els pròxims mesos.

Tot i que l’acord segellat entre Trump i Ursula Von der Leyen parteix d’un aranzel general addicional del 15% dels EUA sobre les compres de la UE, el BCE calcula que això situarà el gravamen efectiu mitjà entre el 12% i el 16% per a les importacions nord-americanes.

Pròximes decisions

Lagarde ha considerat que aquest aranzel mitjà efectiu és «lleugerament superior, tot i que pròxim» als suposats que el BCE va utilitzar en les seves projeccions macroeconòmiques al juny, cosa que sembla descartar una correcció significativa en les seves pròximes previsions, del setembre.

Notícies relacionades

La tarifa regulada de gas només atrau 4 de cada 10 usuaris tot i ser la més barata

Turkish Airlines i Air Europa tanquen el seu acord per 300 milions

Al juny, el BCE va mantenir en el 0,9% la seva previsió de creixement del PIB de la zona euro el 2025, va retallar en una dècima la del 2026 (fins a l’1,1%) i va mantenir en l’1,3% la del 2027. A més, va retallar en tres dècimes la seva previsió d’inflació a la zona euro per al 2025 i el 2026 (fins al 2% i l’1,6% respectivament), i va mantenir en el 2% la del 2027.

No obstant, Lagarde ha admès que, malgrat l’acord comercial, «persisteix la incertesa», ja que els aranzels específics per a cada sector sobre productes farmacèutics i semiconductors continuen sense estar clars.