Temor d’una onada de refugiats iranians

L’espera, diu Jay, és el més difícil d’aquests dies. És pitjor, assegura, que el tallar les vacances a mitges, fugir amb tot –una família de cinc, tres nens petits–, aconseguir els bitllets d’autobús interns per sortir de Teheran i arribar a la frontera turca, 30 hores de trajecte, per després arribar a Van, la primera ciutat ja dins de Turquia i veure’s atrapat aquí.

I esperar, recorda, Jay, iranià que viu al Canadà, el pitjor és esperar. Al seu voltant, a la recepció de l’hotel on s’allotja a Van, prop d’una desena de compatriotes seus estan asseguts i pendents dels seus telèfons. Tots es troben en la mateixa situació. "Només ens toca això... estar aquí asseguts. No hi ha bitllets de sortida, ni autobusos. Els primers bitllets disponibles que he pogut veure aquest matí eren per dilluns de la setmana que ve. Però fins aleshores, ¿què fem? No puc continuar amb els nens tancats a l’hotel", es queixa Jay, que no obstant sí que accepta estar més tranquil que abans, ja sense el perill d’un bombardeig al camí, una explosió desprevinguda.

Com ell, durant la guerra d’atacs israelians i respostes iranianes –parada després de 12 dies amb un alto el foc ahir a la matinada–, prop d’un miler d’iranians han sortit cada dia del seu país cap als països veïns, sobretot Turquia, Armènia i l’Iraq. Fins ara, els únics que n’han sortit són les classes altes perses i els que tenen altres nacionalitats i viuen a Europa o els Estats Units i el Canadà: ells són els únics que s’ho poden permetre. Tot això, no obstant, podria canviar en les pròximes setmanes.

Tensió

"Turquia tem una nova onada de refugiats, sens dubte, perquè Turquia ja té dins de les seves fronteres una població de prop de tres milions de refugiats sirians. A causa de la crisi econòmica turca, hi ha una gran tensió entre els locals i els sol·licitants d’asil. Hi pot haver un flux cap als altres països veïns de l’Iran, com Armènia o l’Azerbaidjan, però crec que la majoria vindria a Turquia", explica l’advocat especialitzat en migracions i refugiat Mahmut Kaçan, que ha treballat, gran part de la seva vida, en casos de sol·licitants d’asil afganesos i iranians.

"La situació és complicada, perquè les possibilitats que les sortides des de l’Iran augmentin són moltes. Si la guerra es reprèn o agreuja, hi haurà més persones, no només la gent amb diners, que buscaran sortir. Si les bombes callen finalment, és molt probable que el règim de Teheran busqui augmentar la repressió i castigar la població, la gent opositora, els activistes i defensors dels drets humans. Llavors, les sortides també augmentaran. És aviat encara, però tot és possible", continua l’advocat, que considera que Turquia, de qualsevol manera, està preparada per beneficiar-se’n. "La migració, els refugiats, poden ser una arma en mans del Govern turc en contra d’Europa. Així, Ankara aconsegueix avantatges, suport econòmic, silenci davant de les seves violacions de drets a canvi del control migratori", diu Kaçan. El president turc, Recep Tayyip Erdogan, s’ha referit aquesta setmana a aquest possible nou flux migratori. I ho va fer, més encara, en una conversa telefònica amb el canceller alemany, Friedrich Merz.

"L’espiral de violència començat per Israel pot afectar seriosament la política migratòria europea. També sobre una possible fuga nuclear. La violència actual ha elevat el risc de la seguretat regional al seu punt més alt", li va dir Erdogan a Merz, segons un comunicat publicat per la presidència turca.

Notícies relacionades

Nou morts malgrat l’alto el foc per atacs israelians a Gaza

Trump amenaça ara d’imposar aranzels a Espanya

"Ara mateix seria incorrecte parlar d’una onada sortint de l’Iran. Però si la situació d’emergència s’accentua, si la guerra es reprèn o si, a l’acabar els atacs, Teheran va contra la població..., és molt probable que sí que hi hagi una onada. Però ara encara és tot massa incert", sentencia Kaçan.

Mentrestant, Jay espera que passin els dies, que la família a l’Iran estigui fora de perill i, sobretot, tornar al més aviat possible al Canadà: "Sols volem tornar a casa. Quan veig Trump parlar de la guerra tan tranquil, quasi somrient, no m’agrada. La guerra és horrible. Sembla que no se n’adoni".