L’OTAN tem que Rússia es rearmi

Sobre les taules dels analistes d’intel·ligència hi ha diverses fotos de satèl·lit de noves instal·lacions militars russes a la frontera amb Finlàndia, informes de bombardejos d’Ucraïna amb el nombre d’aparells detectats que no deixa de créixer i estadístiques de la fabricació d’armament impulsada pel Kremlin. Són indicis que sustenten i modelen a Occident una nova definició de l’amenaça russa. La sustenten els seus drons Geran-3, els seus milions de projectils d’artilleria i els seus míssils hipersònics Iskander. Dues cimeres històriques de l’OTAN estan marcades per dues maneres de concebre Rússia com a perill. A Madrid 2022 va ser una dolorosa constatació, i a l’Haia 2025 serà una inquietant previsió, davant l’accelerada producció pel rearmament de Rússia.

El juny del 2022, Occident havia comprovat com es va fer real l’agonístic designi imperial del govern Putin amb la massiva irrupció cuirassada a Ucraïna, i l’OTAN es reunia a Madrid amb una part d’Europa envaïda militarment pel Kremlin. Ara, els aliats s’asseuen a l’Haia considerant no pas què fa Rússia en la guerra actual, sinó calculant què farà després.

Un nou front

Regna sobre la cimera d’aquesta setmana una percepció de compte enrere. Els analistes que assessoren els caps de govern de l’Aliança Atlàntica han reduït el termini que preveuen perquè Moscou estigui en condicions de poder obrir un altre front a Europa, en aquesta ocasió atacant territori de l’OTAN. Abans calculaven per a aquesta amenaça cinc anys després d’un alto el foc a Ucraïna si Rússia no en sortia derrotada. "Ara hi ha un grup cada vegada menys minoritari d’analistes que considera que Putin en tindrà prou amb només tres anys", explica un directiu de l’Aliança amb despatx a Brussel·les.

El càlcul occidental es basa en l’acreditada capacitat de producció fabril d’una economia russa orientada a la guerra, aquesta economia que Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea, va advertir el 2022 i 2023 que havia de patir "un cop devastador" per les sancions occidentals, però que no sembla acusar el cop.

El secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, repeteix des de fa mesos que Rússia produeix en tres mesos més munició que la que tots els aliats membres de l’OTAN són capaços de fabricar en un any. I aquesta és una preocupació que marca aquesta cimera. L’última advertència verbalitzada per Rutte va sonar a la Chatham House de Londres en aquests termes. "Rússia reconstitueix les seves forces amb tecnologia xinesa i produint més armes a un ritme més ràpid que no pensàvem", va afegir als periodistes el 9 de juny.

Inversió del 7,1% del PIB

Les bases per a una fabricació tan frenètica de projectils d’artilleria es van posar abans, a finals del 2023 i de cara al 2024. Organismes poc sospitosos de dependència de l’OTAN, com el SIPRI (Stockholm International Peace Research Institute), van acreditar l’impuls pressupostari de Rússia: l’equivalent a 140.000 milions d’euros després d’un increment del 29%, per arribar al 7,1% del PIB dedicat a defensa.

No solament es tracta de munició d’artilleria. El complex industrial Kalàixnikov –segons l’Institut d’Estudis sobre la Guerra ISW– ha començat una fabricació intensiva de munició de fusells d’assalt adaptada a calibres de l’OTAN. Es faria en un nombre més elevat del que poden absorbir les operacions militars russes a Ucraïna.

L’alcaldia d’Odessa, principal port que queda a Ucraïna, ja rep una mitjana pròpia de bombardejos de saturació: 100 drons i municions rondadores per nit a la primavera passada. La força aèria d’Ucraïna va registrar el 6 de juny el rècord en un bombardeig rus en aquesta guerra: 479 drons i 20 míssils la mateixa nit. En el lapse nocturn d’aquella jornada, les defenses ucraïneses van haver de fer front per tot el país a 71 robots explosius o coets per hora, mes d’un per minut.

Impuls d’una xarxa de defensa

Amb drons de gran potència i autonomia, Ucraïna ha aconseguit en aquesta fase de la guerra arribar a objectius en profunditat en territori rus, i Rússia, per la seva banda, aconsegueix victòries pressupostàries: satura les defenses antiaèries ucraïneses enviant drons més barats que els míssils que Ucraïna ha de fer servir per neutralitzar-los. Per això una matèria de discussió tècnica en el si de l’OTAN és com impulsar una xarxa de defensa d’energia dirigida –o sigui, rajos làser– que permeti reequilibrar la balança de despesa. Mentrestant, Ucraïna s’esforça a localitzar i atacar bases de llançament a Crimea (Xauda), Milerovo, Primorsko-Akhtarsk (Krasnodar), Kursk i Briansk, i trencar línies de subministrament tecnològic xinès a Rússia –en particular a les factories de la firma russa Kaluga i del complex IEMZ Kupol- per als sistemes de guia d’aquests drons.

Notícies relacionades

El PP no aclareix si dedicaria el 5% a armament

La guerra de Netanyahu a l’Iran

Fa un any i mig que nombrosos informes usats en els estats majors de l’Aliança Atlàntica parlen de "producció massiva" de drons Geran-3, el robot bomba capaç de volar 2.500 quilòmetres, creat sobre la base del Shaheed iranià, i amb transferència tecnològica de Teheran a Moscou.

A l’OTAN, segons assenyalen les fonts esmentades, coneixen casos d’addició de boles de tungstè que incrementen el càstig dels Geran; un dels objectius d’aquests bombardejos tan persistents –al març, Rússia va arribar a la capacitat de llançar 1.000 d’aquests drons a la setmana, segons la força aèria d’Ucraïna– és minar la moral de la població. "S’espera que la base industrial russa de defensa fabricarà 1.500 tancs, 3.000 vehicles blindats i 200 míssils Iskander únicament aquest any", va manifestar Rutte a Londres el 9 de juny passat. L’Iskander és un míssil balístic apte per a bombardejos nuclears amb ogives de 50 quilotones.