Fordow, Esfahan i Natanz: així són les tres joies del somni nuclear de l’Iran atacades pels EUA

En tots els atacs que està portant a terme contra l’Iran des del 13 de juny, Israel ha bombardejat extensivament, a més de posicions militars i civils, la gran majoria de plantes nuclears iranianes. La més gran, Natanz, ja estava pràcticament destruïda, i la d’Esfahan havia sigut greument malmesa. Però Fordow, al nord del país, continuava activa i immaculada.

El 2009, els EUA, França i el Regne Unit van revelar que l’Iran estava construint una enorme planta d’enriquiment d’urani soterrada, en una regió muntanyosa a prop de la ciutat de Qom, a uns 95 quilòmetres al sud-oest de Teheran. A dins hi ha grans túnels construïts a fins a gairebé 100 metres de profunditat en els quals s’estima que l’Iran hi té actualment 2.700 centrifugadores. La República Islàmica hauria estat enriquint urani des del 2018, quan Trump va trencar l’acord firmat per Barack Obama amb Teheran el 2015. Fordow va ser construïda precisament sota una muntanya per protegir-la d’un possible atac i bombardeig exterior. Fins ara, l’estratègia ha funcionat.

Les instal·lacions estan protegides per sistemes de míssils terra-aire que només es podien neutralitzar amb la bomba que han utilitzat els EUA en aquest atac: la GBU-57A/B MOP. Es tracta d’una bomba de 13.000 quilos i 6,6 metres de llarg amb una carcassa d’acer reforçat molt gruixut que és coneguda com la «destructora de búnquers». Aquesta arma, dissenyada per penetrar fins a 61 metres sota terra abans d’explotar, únicament pot ser transportada i llançada des de bombarders B-2 nord-americans (cada B-2 pot portar dos GBU-57).

Si bé no és la planta d’enriquiment més gran d’urani de l’Iran, la seva posició estratègica és clau. L’agència nuclear de l’ONU, l’AIEA, estima que el país ha augmentat la producció d’urani enriquit a un nivell del 60% a Fordow, cosa que significa que té uns 233 quilos d’urani amb els quals podria fabricar nou armes nuclears. L’enriquiment necessari per fabricar armes nuclears és del 90%.

Situada a la cèntrica província d’Esfahan, a uns 200 quilòmetres de la capital, Natanz és la central nuclear iraniana i es va convertir en símbol de les aspiracions nuclears de l’Iran d’enriquir urani a nivells necessaris per poder construir la bomba atòmica. Hi ha dues plantes d’enriquiment d’urani: una subterrània d’enriquiment de combustible (FEP) i una planta pilot amb la mateixa finalitat. Té una extensió de 100.000 metres quadrats a la superfície i 60.000 metres quadrats subterranis, on es troben les centrifugadores d’urani protegides per un escut de ciment de set metres de gruix.

En concret, té capacitat per allotjar 50.000 centrifugadores d’urani, tot i que actualment n’hi ha instal·lades unes 16.000 de les quals unes 13.000 estan en funcionament, refinant urani fins a un 5 % de puresa.

Segons va informar Israel, en el seu primer atac del 13 de juny, van resultar afectats, a la zona del subsol, una sala d’enriquiment d’urani, una centrifugadora i una sala elèctrica, mentre que a nivell del terra es va danyar un centre de control i un transformador elèctric. Abans de Fordow, Natanz era el gran objectiu de Tel-Aviv, que ha viscut els últims anys diversos episodis d’apagades, atacs cibernètics i incendis a les seves instal·lacions.

Notícies relacionades

El Parlament iranià demana el tancament de l’estret d’Ormuz

Els atacs entre Israel i l’Iran s’intensifiquen després dels bombardejos nord-americans

La instal·lació d’Esfahan, situada a la segona ciutat més gran del país a uns 350 quilòmetres al sud-est de Teheran, acull una planta de fabricació de plaques de combustible i un centre de conversió d’urani, on es transforma l’urani natural en gas hexafluorur d’urani (UF6), essencial per alimentar les centrifugadores de Fordow i Natanz. Esfahan compleix un rol fonamental: sense la seva capacitat de conversió, l’urani natural no pot processar-se per al seu enriquiment. És una baula química a la cadena nuclear.

A Esfahan hi ha equips per fabricar peces de centrifugadores i urani metàl·lic, un procés especialment delicat des del punt de vista de la proliferació nuclear perquè es pot utilitzar per dissenyar el nucli d’una bomba nuclear. A més, aquesta instal·lació, que dona feina a milers de científics nuclears i acull tres reactors d’investigació xinesos i laboratoris associats amb el programa atòmic del país, ja va patir «importants danys» pels atacs d’Israel, segons l’exèrcit hebreu.