La cara real del pacte per a milers de treballadors

L’eliminació futura del reixat agilitzarà el flux diari dels 15.000 treballadors transfronterers donats d’alta al Penyal i dels milers d’autònoms amb cartera de clients a Gibraltar. Els habitants de La Línea ofereixen mà d’obra en serveis, negocis i hostaleria al seu veí anglès.

Més enllà dels grans discursos, hi ha la cara real de l’acord, la que representen els treballadors que depenen de manera directa de l’economia del Penyal. En xifres, aquesta cara la representen els 15.000 treballadors transfronterers donats d’alta a Gibraltar, els milers d’autònoms amb cartera de clients al Penyal i un sector serveis de La Línea –comerç i hostaleria, principalment– que tira endavant i creix gràcies a la sempre inflada butxaca del llanito (o yanito). En termes globals, el nombre de treballadors a Gibraltar o depenent de la colònia britànica és més gran que tot el volum de treballadors de l’Associació de Grans Indústries del Camp de Gibraltar (AGI), formada per 15 entitats, com Acerinox, Autoritat Portuària de la Badia d’Algesires i les refineries de la comarca.

En un territori amb una població de 300.000 persones, amb la doble cara de ser enclavament geoestratègic de primer ordre alhora que un dels territoris més castigats per l’atur i la falta d’oportunitats per als joves, l’anunci d’aquest acord polític és molt més que el paper que es rubrica al respecte d’aquell tros de roca calcària que es va perdre el 1713 pel Tractat d’Utrech. Aconseguir un territori de prosperitat compartida és, a més del lema sobre el qual s’han sostingut les negociacions, el desig de bona part de la població local.

Juan Franco, alcalde de La Línea de la Concepción, recorda sempre una dada que dona la mesura d’aquesta interdependència: que es viu al seu municipi, "una de cada tres persones en edat de treballar ho fa a Gibraltar, una altra treballa a La Línea o l’entorn, i l’altra està aturada".

¿Qui són els treballadors transfronterers? El nombre varia segons la temporada, però es calcula que en l’actualitat hi ha més de 35.000 persones que travessen diàriament la frontera de Gibraltar. D’ells, 15.000 són considerats treballadors transfronterers que viuen a Espanya però treballen al Penyal, és a dir, cotitzen al Penyal. La gran majoria, prop d’11.000, són espanyols que resideixen als municipis de la comarca del Camp de Gibraltar. Treballen sobretot en el sector serveis en les empreses instal·lades al Penyal. La resta són treballadors no espanyols, comunitaris i no comunitaris. Només a La Línea conviuen ciutadans de 150 nacionalitats.

Tràfec de vehicles

Notícies relacionades

Cada matí, ben aviat, són milers i milers les furgonetes i cotxes d’autònoms i petites pimes les que creuen diàriament el reixat. Són els lampistes, fusters, empreses de servei de la llar, electricistes i professionals de clíniques que, com a autònoms, tenen a Gibraltar una part important de la seva cartera de clients.

"Sense aquest percentatge de facturació dependent de la Roca, els seus negocis estan abocats a tancar", explica Manuel Triano, secretari general de CCOO al Camp de Gibraltar i membre del Grup Transfronterer, equip de representants de la patronal i sindicats dels dos costats, Gibraltar i la comarca. L’eliminació del reixat suposarà, a la pràctica, un flux d’entrada continu i àgil a la Roca, l’espai de treball per a milers i milers de persones del Camp de Gibraltar cada matí. S’acabaran així les tensions a la frontera que han marcat els últims mesos.

Temes:

Gibraltar Regne Unit Unió Europea

Inicia sessió 0 Comentaris

Schengen: el veritable cor d’Europa compleix 40 anys en plena crisi existencial

Israel obre un nou front de guerra amb el seu atac a l’Iran