Trump consolida el desplegament militar a Los Angeles i amenaça altres ciutats

Aquest desplegament va ser desafiat pel governador de Califòrnia, Gavin Newsom, que va sol·licitar a un tribunal que el bloquegi almenys temporalment amb una ordre d’emergència. El demòcrata assegura que Trump no només utilitzarà els militars per defensar empleats i propietats federals sinó també per detenir immigrants o en altres activitats de manteniment d’ordre com muntar punts de control. "El Govern federal està posant l’Exèrcit contra ciutadans dels EUA", va escriure Newsom.

Abans d’aquesta moció d’emergència de Califòrnia, Trump va amenaçar d’estendre l’ús de militars en qualsevol lloc dels EUA on hi hagi protestes, per les batudes contra immigrants o contra ell. "Puc informar la resta del país que quan ho facin, si ho fan, trobaran una resposta igual o superior", va dir amb referència al desplegament militar a la segona ciutat dels EUA que va posar en marxa després de manifestacions contra les detencions d’immigrants. A més, va prometre una "forta resposta" si hi ha protestes dissabte a Washington durant la desfilada militar organitzada pel 250è aniversari de l’Exèrcit, que coincideix amb el 79è aniversari del president.

Les amenaces de Trump no queden aquí. En les declaracions al Despatx Oval, hores abans d’acudir a un acte a la base de Fort Bragg, va suggerir una vegada més que podria acabar invocant la llei d’insurrecció. Aquesta norma li permetria fer servir efectius militars en accions policials contra nord-americans, i no només en la protecció d’empleats i propietats federals, com fa la llei en què es basa aquest desplegament.

Trump insisteix a dir que si no hagués "enviat les tropes" a Los Angeles, la ciutat hauria quedat "feta cendres", però aquesta afirmació contrasta amb les notícies que arriben des del terreny i les que donen el governador, Gavin Newsom, i l’alcaldessa de Los Angeles, Karen Bass, tots dos demòcrates. Tot i que es reconeix que des de divendres hi ha hagut protestes que en alguns casos van ser violentes i acompanyades d’actes vandàlics i de pillatge, a l’urbs han estat limitades a unes illes de cases al downtown.

Exhibició de força

L’exhibició de força militar de Trump fa saltar nombroses alarmes sobre una degradació vertiginosa cap a un Estat policial i fins i tot militar, i és una altra escalada en l’ús de la por com a potent arma, per part del mandatari, que continua tenint el suport absolut del Partit Republicà i de molts votants en la seva proposta d’una campanya de deportació massiva, tot i que els seus durs mètodes i l’impacte en immigrants que no són criminals causen certa reprovació.

Arriba en un moment que políticament era complicat per a ell, una debilitat de la qual ja dimecres passat tractava de desviar l’atenció amb una metralleta de polèmiques accions polítiques en una tarda. Però la demostració de força és tan real com les deficiències: no té acords per poder exhibir en la seva guerra comercial global, passa conflictes per obtenir al Senat prou suports per al megaprojecte de llei fiscal i pressupostària, no aconsegueix avanços cap a la pau o meres treves en les guerres a Ucraïna i Gaza i ha viscut una èpica ruptura pública amb Elon Musk.

El desplegament de militars a Los Angeles, que en principi durarà 60 dies però que el secretari de Defensa pot prolongar el que estimi convenient segons la proclamació executiva firmada dissabte per Trump, tindrà un cost de 134 milions de dòlars. Així ho va reconèixer la interventora interina del Pentàgon en una vista al Congrés, on el secretari de Defensa, Pete Hegseth, s’havia negat abans a donar una xifra.

Notícies relacionades

Un avió amb 242 passatgers amb destinació a Londres s'estavella durant l'enlairament en una ciutat de l'Índia

La Xina i els EUA tornen a la treva aranzelària

Hegseth va ser ferotge en la seva compareixença a l’hora de defensar Trump i va xocar amb els demòcrates en el subcomitè de la Cambra Baixa. Una de les representants, Betty McCollum, va assegurar que el desplegament dels reservistes, que va començar diumenge, va ser "prematur" i que la decisió de sumar marines en actiu dilluns va ser "directament una escalada". "El personal militar en actiu no té absolutament cap paper en tasques d’aplicació nacional de llei i no estan entrenats per a aquestes missions", va dir la demòcrata.

En una altra vista al Senat, el general Eric Smith va defensar que els marines sí que estan entrenats per a control de masses i va afegir que a Los Angeles tindran escuts i porres. Va afegir que estan desplegats només per protegir propietats i personal federals. Quan el senador demòcrata Richard Blumenthal li va preguntar sobre el perill que puguin provocar ferits o morts el militar va replicar: "No estic preocupat. Tinc molta fe que els marines i els seus comandaments executaran les tasques que se’ls encomanen".