Itàlia rebutja accelerar l’accés dels immigrants a la ciutadania

Itàlia s’havia de pronunciar sobre oferir més garanties als treballadors. També havia de decidir si flexibilitzar la seva actual legislació perquè les persones migrants poguessin obtenir la ciutadania. Però, al final, la població només ha mostrat desinterès. Amb el debat pràcticament absent en els mitjans de comunicació i amb el Govern instant a l’abstenció, la participació en els cinc referèndums fets diumenge i ahir (fins a les 15.00 hores) no va assolir el 50%, de manera que es van declarar invàlids.

De fet, els números reflecteixen una clara derrota. Segons les dades parcials ofertes pel Ministeri de l’Interior italià, la participació es va situar entorn del 30%, i només set de les 20 regions van superar aquest llindar, entres aquestes, les regions "vermelles" de l’Emília-Romanya i la Toscana. Era el previst, i és el que va passar.

Dels cinc referèndums, el relatiu a la ciutadania era el de més transcendència política, tant a escala nacional com europea. Els italians havien de decidir si volien reduir de deu a cinc anys el període mínim de residència requerit per sol·licitar la ciutadania italiana, cosa que implicava modificar una llei antiga i contradir les restrictives polítiques migratòries que són una de les banderes del Govern de Giorgia Meloni. Un 61% va votar a favor, tot i que el seu vot ara no té validesa.

La resta de les consultes proposaven, entre altres assumptes, la readopció del dret dels treballadors a ser reincorporats en cas d’acomiadament improcedent, limitar l’ús excessiu de contractes temporals i ampliar la responsabilitat de les empreses contractistes en cas d’accidents laborals. També en aquests casos, entre el 85% i el 87% dels votants es van pronunciar a favor de canviar les legislacions actualment en vigor.

Notícies relacionades

Dos periodistes presos a Geòrgia i Bielorússia reben el premi Sàkharov

Els EUA maten dos civils a l’atacar una suposada narcollanxa davant Colòmbia

Crida a l’abstenció

Meloni pràcticament va encoratjar l’abstenció. Sense dir-ho de manera directa, la primera ministra va afirmar en els dies previs que acudiria al col·legi electoral però que no agafaria la papereta, amb l’objectiu que els referèndums fracassessin. D’aquesta manera, va ignorar fins i tot la seva suposada preocupació –manifestada en el passat– per la baixa participació ciutadana en les eleccions.