Starmer desafia els seus rivals a llançar una candidatura per destituir-lo
Quatre secretaris d’Estat presenten la seva renúncia per forçar la marxa del ‘premier’, en plena divisió del grup laborista
La pressió perquè el primer ministre britànic, Keir Starmer, renunciï al càrrec ha arribat a nivells mai vistos fins ara. Almenys 81 diputats laboristes (un 20% del total) li han demanat públicament la seva dimissió després de la desfeta en les eleccions locals i regionals de dijous passat, mentre que diversos càrrecs menors i intermedis del Govern han deixat els seus llocs en les últimes hores en un intent d’accelerar una rebel·lió interna a l’Executiu. Alguns ministres destacats li han demanat en privat que consideri fixar un termini per a la seva sortida, però ara per ara el primer ministre es resisteix a dimitir.
Les últimes hores a Westminster han sigut frenètiques. El discurs pronunciat per Starmer dilluns passat per calmar els seus va provocar l’efecte contrari al desitjat: a primera hora d’ahir, la xifra de diputats obertament a favor de la seva sortida s’havia duplicat respecte al dia anterior. A això s’hi ha afegit la dimissió de quatre secretaris d’Estat i les peticions en privat de ministres de pes a l’Executiu, entre els quals la titular d’Interior, Shabana Mahmood, i la d’Exteriors, Yvette Cooper, perquè es plantegi la seva posició.
Però Starmer està decidit a plantar cara. En un comunicat emès durant la reunió setmanal del seu gabinet a Downing Street, el primer ministre ha insistit en la seva intenció d’estar en el càrrec i ha alertat que la inestabilitat política ja ha tingut un "cost econòmic real" per a les famílies britàniques, amb una pujada dels interessos del deute en les últimes hores. "El país espera que seguim endavant amb la tasca del Govern. Això és el que estic fent i el que hem de fer", va assegurar el líder laborista, que va recordar als seus que la formació compta amb un procediment per impugnar el seu líder però que aquest "no s’ha posat en marxa".
"Compta amb tot el meu suport"
Diversos ministres pròxims a Starmer van sortir en defensa del seu líder després de la reunió, entre ells el ministre d’Habitatge, Steve Reed; el ministre de Treball, Pat McFadden, i el ministre de Comerç, Peter Kyle. Però el suport més destacat va arribar a última hora de la tarda: el vice primer ministre, David Lammy, estranyament silenciós fins ara, va assegurar que la divisió interna només beneficia el líder populista Nigel Farage i va instar els seus a enterrar la destral de guerra. "Keir Starmer va ser elegit fa poc menys de dos anys amb un mandat de cinc anys atorgat pel poble britànic. Compta amb tot el meu suport".
El missatge de Starmer i dels seus aliats va ser un clar avís als seus rivals, que hauran de fer un pas endavant i presentar obertament la seva candidatura si volen reemplaçar-lo en el càrrec. Però de moment ni el ministre de Sanitat, Wes Streeting, ni l’ex vice primera ministra Angela Rayner, els dos candidats amb més opcions, s’han atrevit a plantejar una alternativa.
La decisió de disputar el lideratge a Starmer continua sent arriscada, malgrat que gran part dels seus diputats coincideixen que difícilment aconseguiran revalidar la victòria en les pròximes generals amb ell al capdavant del Govern. En el cas de Streeting, els seus aliats apunten que compta amb el suport necessari per llançar la seva candidatura, fixat en un mínim de 81 diputats. Però fins i tot si aconsegueix el suport dels seus companys de grup, no està ni de bon tros clar que el ministre de Sanitat aconseguís vèncer posteriorment Starmer en una elecció en què també participaria la militància del partit.
Notícies relacionadesA més, la figura de Streeting –vinculat al sector més moderat del partit– genera rebuig a l’ala esquerra de la formació, que veu amb millors ulls la figura de l’actual alcalde de Manchester, Andy Burnham. El principal impediment és que Burnham no compta amb un escó a la Cambra dels Comuns, una condició indispensable per poder llançar la seva candidatura. Els seus aliats estan provant d’exercir pressió sobre Starmer perquè li permeti presentar-se a unes eleccions anticipades en alguna circumscripció favorable als laboristes, però aquesta possibilitat es presenta encara remota.
Les pròximes hores seran clau per definir el rumb del Partit Laborista i el futur polític d’un país que comença a acostumar-se a la inestabilitat política. Passi el que passi, tot apunta que la bretxa interna serà difícil de reparar, així com l’impacte que tindrà en uns votants cada vegada més cansats de les lluites fratricides en els dos grans partits.
