"És una trampa mortal per matar més gent"

Desesperació davant el sistema de distribució d’ajuda d’Israel i els EUA. Més de 100 persones han mort en una setmana per trets de l’Exèrcit israelià als voltants dels centres de la Fundació Humanitària de Gaza.

«Ja són 12 setmanes sense entrada de subministraments humanitaris», denuncia un jove 

"És una trampa mortal  per matar més gent"
2
Es llegeix en minuts
Andrea López-Tomàs
Andrea López-Tomàs

Periodista i politòloga. Corresponsal a l'Orient Proper des de Beirut.

ver +

Entre els musulmans és una tradició sacrificar una ovella o una vaca per celebrar l’Eid al-Adha, la Festa del Sacrifici en àrab, que va tenir lloc divendres passat. Part de la carn de l’animal la solen donar als pobres com a acte de caritat. Després, es reuneix tota la família al voltant d’una taula plena de dolços. Però a la Franja de Gaza aquest Eid al-Adha no hi va haver cap banquet. Va ser un dia més. Un tiberi de recordatoris de les absències: de la gent que ja no es podrà asseure en aquesta taula i de com de buida està d’aliment.

Fa més de tres mesos que no entra gens de carn fresca a Gaza. Gairebé totes les ovelles, vaques i cabres criades al territori són mortes. Abdalwahad Hamad és un treballador humanitari palestí del nord de Gaza que ha sigut desplaçat una desena de vegades. "Des del 2 de març, l’enclavament ha estat sota un bloqueig aeri, marítim i terrestre totalment paralitzant imposat al territori", explica aquest jove de 29 anys a EL PERIÓDICO a través de notes de veu. "L’única frase que continuem sentint de la gent sobre el terreny és que no només ens estan matant de gana, se’ns permet i se’ns vigila perquè continuem morint de gana", explica amb veu cansada al final de la seva infinita jornada laboral.

"L’ajuda humanitària no està arribant a l’enclavament assetjat, ja són 12 setmanes sense entrada de subministraments humanitaris", denuncia. A començament del mes de març, les autoritats israelianes van bloquejar l’entrada de tota mena d’ajuda o de béns comercials. Uns dies més tard, van reprendre els bombardejos sobre l’enclavament palestí després de gairebé dos mesos d’alto el foc. La setmana passada la pressió internacional i, sobretot, del seu aliat nord-americà va obligar Tel Aviv a permetre, de nou, l’accés de l’assistència a la Franja. "Molt pocs camions han entrat per després ser saquejats per bandes locals, perquè els israelians els dirigeixen per carreteres perilloses", assenyala Hamad, des de Deir al-Balah, al centre de Gaza.

A més, la violència ha arribat fins als punts de distribució d’ajuda de la Fundació Humanitària de Gaza, avalada per Washington i Tel Aviv. Més de 100 persones han mort per trets de l’Exèrcit israelià als voltants d’aquests centres en tot just una setmana. "No confio gens en aquest sistema", reconeix Kayed Hammad, pare de família desplaçat a la ciutat de Gaza. "Ja no és una qüestió d’opinió; de fet, és una trampa mortal per matar més gent, pràcticament han donat una arma més als soldats de l’ocupació per matar més gent cada dia", denuncia a través de notes de veu, entre disculpes per la tardança a respondre atribuïda a l’absència de connexió.

Notícies relacionades

Famèlics

Més enllà de la guerra que lliuren els mateixos cossos dels gazians, famèlics fins a nivells desconeguts, la guerra tradicional, la que mata amb armes, no s’ha aturat. Al contrari, només sembla intensificar-se. "Els atacs aeris o per tota mena de projectils, aquests no paren, no tenen límit, ni un temps concret en què tinguin lloc", explica Hammad. "Passen les 24 hores al dia, així com dic jo sempre, perquè no perdin el costum de bombardejar", relata irònic aquest traductor gazià, que va perdre el seu fill per una d’aquestes bombes.