El rostre de la renovació generacional de l’‘uribisme’

Amb 39 anys, una educació d’elit i un cognom que evoca tant el poder polític com les ferides del conflicte colombià, Uribe Turbay es perfila com el rostre de la renovació generacional de l’uribisme, amb el líder del qual, l’expresident Álvaro Uribe (2002-2010) no guarda parentiu, però sí molta afinitat.

Llicenciat en Dret per la Universitat dels Andes, amb màster en Polítiques Públiques en aquesta mateixa institució i en Administració Pública per la Universitat de Harvard, Uribe Turbay combina el llegat de la seva família amb una carrera política pròpia, diu Efe.

És fill de l’exregidor conservador Miguel Uribe Londoño i de la periodista Diana Turbay, assassinada el 1991 durant un fallit rescat quan estava segrestada pel càrtel de Medellín. També és net de l’expresident Julio César Turbay Ayala, que va governar Colòmbia entre 1978 i 1982.

La seva carrera va començar en el Consell de Bogotà, al qual va arribar amb 26 anys pel Partit Liberal. Durant l’administració d’Enrique Peñalosa com a alcalde (2016-2019) va ser nomenat secretari de Govern, de manera que es va convertir en el funcionari més jove a ocupar aquest càrrec. "Tota la meva solidaritat amb el meu amic i candidat Miguel Uribe davant aquest miserable i criminal atemptat", va expressar Peñalosa.

Notícies relacionades

Testimonis de catalans a Hawaii i el Japó després de l’alerta per tsunami: «Ens van dir que ens allunyéssim del mar, però cadascú s’havia de buscar la vida»

Dos milions d’evacuats al Japó davant el risc de tsunami després del terratrèmol a Rússia

El 2019, Uribe Turbay va intentar, sense tenir èxit, aconseguir l’alcaldia de Bogotà, recolzat per una coalició que incloïa els partits Liberal, el Conservador, el Centre Democràtic, MIRA i Colòmbia Justa Lliures.

En les eleccions legislatives de 2022 va encapçalar la llista del Centre Democràtic en el Senat i va ser el més votat del seu grup arreu del país, amb més de 220.000 sufragis. Des d’aleshores, ha guanyat notorietat com a figura de l’oposició al president Gustavo Petro, amb intervencions en contra de les reformes de l’Executiu i promeses de restaurar la seguretat i l’ordre al país.