La UE es prepara per a la postguerra a Ucraïna reforçant-se al mar Negre

Europa mira cap a tots els fronts. La invasió russa d’Ucraïna ha posat de manifest les carències en la seguretat del bloc, i també la importància del seu veïnat, des del flanc aquest fins als Balcans Occidentals, passant pel mar Negre i el Caucas. Davant la incertesa que provoquen les converses de pau, amb els Estats Units en retirada, i un Vladímir Putin envalentit, la UE busca reforçar la seva posició a la regió.

"La regió del mar Negre té una gran importància estratègica per a la Unió Europea a causa de la connexió entre l’Àsia central i Europa. És important per raons de seguretat, de comerç i d’energia", va reconèixer dimecres passat la cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, en una roda de premsa. El cert és, però, que la relació del bloc amb els seus diferents veïns és molt desigual. Trobar l’equilibri entre influència, seguretat i coherència amb els seus valors no és fàcil.

Relació desigual

Tot i que és Turquia qui domina la zona, la invasió russa d’Ucraïna i part de Geòrgia dona un avantatge significatiu a la regió a Rússia. A més, els països membres amb costa que dona al mar Negre, Bulgària i Romania, també han sigut l’objectiu d’importants intents d’interferència del Kremlin a fi d’encoratjar l’arribada al poder de governs prorussos.

Ucraïna i Moldàvia són països candidats i avancen cap a l’adhesió a la UE. També ho són Geòrgia o Turquia, tot i que el gir antieuropeu en el primer, i les constants tensions amb el segon, fan el procés notablement més complex. També en aquesta regió, va advertir Kallas, "es perceben canvis geopolítics". Per això l’estratègia de la UE té dos focus.

D’una banda, Brussel·les aposta per la política d’adhesió amb l’objectiu d’atraure els països de la regió no ja a la seva esfera d’influència sinó al bloc. El gir prorús i antidemocràtic a Geòrgia i els intents de Rússia d’influir recentment en les eleccions a Moldàvia donen una mostra de la importància d’aquesta qüestió.

Durant la guerra, a més, el mar Negre es converteix en lloc de pas per a una bona part del gra que Ucraïna exporta al Pròxim Orient i a l’Àfrica. Amb Turquia com a mediadora, la UE ha treballat amb Kíiv per mirar d’establir vies segures per a la sortida de productes agrícoles. A desgrat d’això, el mar continua sent el terreny d’operacions militars, circumstància que ha dificultat la tasca.

D’altra banda, davant la intensificació de l’activitat militar per part del Kremlin a la zona, i la decisió dels Estats Units de prioritzar la seguretat en altres àrees del món, els europeus es veuen obligats a reforçar la seva presència a la regió. Més enllà del paper de l’OTAN, la Comissió busca millorar la capacitat de vigilància de la UE al mar Negre.

Des de 2007, la UE té una estratègia específica per al mar Negre, però el llavors focus estava sobretot en la cooperació marítima i en qüestions econòmiques i de desenvolupament. La proposta que la Comissió va presentar aquesta setmana s’endinsa en aquesta cooperació, sobretot per millorar les connexions de transport i energia, i la capacitat de resposta als desastres naturals derivats de la guerra o el canvi climàtic. Però, a més, posa el focus en la seguretat.

Vigilància reforçada

"Un paper actiu de la Unió Europea és crucial per avançar en la seguretat i la pau a la regió del mar Negre, especialment amb la guerra d’agressió de Rússia contra Ucraïna", va assegurar la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, en un comunicat.

Von der Leyen va reafirmar el compromís europeu de col·laborar amb els veïns "per fomentar la seguretat i l’estabilitat a la regió".

La principal novetat de la proposta és la creació d’un Centre de Seguretat Marítima del Mar Negre. L’objectiu és reforçar la cooperació regional en la matèria. Brussel·les espera millorar l’intercanvi d’informació per protegir les infraestructures crítiques, o vigilar la presència de vaixells de la dita flota fantasma russa, utilitzada per evadir les sancions.

A més, la Comissió acusa Rússia d’haver degradat l’entorn de seguretat marítima al mar Negre, en part a causa de les zones minades sense explotar. Per això, un dels compromisos de l’Executiu és treballar amb els governs europeus i els països de la regió per eliminar les mines.

A expenses del pressupost

"Aquest centre serà el sistema europeu d’alerta precoç al mar Negre", va explicar Kallas. La cap de la diplomàcia europea va assegurar que permetrà millorar el coneixement sobre l’estat de la seguretat al mar, i protegir instal·lacions i cables submarins. A més, "podria ajudar a supervisar qualsevol pacificació entre Rússia i Ucraïna", va afegir. L’estoniana no va aclarir quins països participaran en la missió ni com s’organitzarà a la pràctica, i va reconèixer que el finançament dependrà en una gran part del pròxim pressupost de la UE.

Notícies relacionades

Trump retira la nominació de l’amic d’Elon Musk per dirigir la NASA

Els sondejos donen un empat entre Trzaskowski i Nawrocki a Polònia

En aquest context, la Comissió planteja també millorar infraestructures com ara ports, ferrocarril, carreteres o aeroports militars. Aquí, la UE demana posar una atenció especial als qui són els amos d’aquests punts clau i aplicar la legislació europea sobre inversions estrangeres, ateses les implicacions per a la seguretat.

Tot això, amb l’objectiu de millorar la mobilitat militar i que "les tropes puguin ser on les necessitin, quan les necessitin", va explicar Kallas. "Portar els equips a la regió amb més rapidesa reforça la dissuasió i també recolza l’OTAN", va afegir. La col·laboració amb l’aliança serà clau per posar en marxa una estratègia que l’estoniana espera que podrà discutir en un futur pròxim amb els països de la regió.