La polarització polonesa

La primera ronda la va guanyar l’alcalde, amb un 31,4% dels vots, un avantatge de menys d’un punt sobre el seu rival. Tot pot dependre de per qui es decantin els votants del recalcitrant ultra i llibertari Slawomir Mentzen, que va quedar tercer amb un 15%.

Una victòria de Trzaskowski impulsaria la restauració de l’estat de dret erosionat en els vuit anys consecutius en què el PiS va ocupar el govern (del 2015 al 2023), a més de la presidència. Ressituaria Polònia entre els grans socis de la UE i país estratègic del flanc est de l’OTAN.

Els dos candidats representen dos pols oposats, però coincideixen en alguns trets: defensen el forrellat a l’asil, desconfien d’Alemanya i comparteixen el seu temor de la voracitat de Rússia.

Una nit electoral "frenètica"

"Polònia està polaritzada i seguirà estant-ho, sigui qui sigui el guanyador. Però no són dos bàndols monolítics. A cada un hi conviuen molts corrents i tenim, a més, la nova ultradreta indefinible de Mentzen", explica Joanna Maria Stolarek, directora a Varsòvia de la Fundació Heinrich Böll.

Notícies relacionades

Columna de fum de 5.000 metres per erupció de l’Etna

L’ultranacionalista Nawrocki guanya a Polònia i posa Tusk contra les cordes

"La nit electoral pot ser frenètica. En cas d’empat o victòria molt ajustada, pot ser que el derrotat no reconegui el resultat", afirma aquesta experta. En cas de ser així, podria tenir un paper decisiu la missió d’Observació Electoral de l’OSCE, que dilluns emetrà el seu veredicte.

El que és compartit és el temor de Rússia, que s’ha traduït en successives alertes del president sortint, Andrzej Duda, davant el risc d’ingerències en la jornada electoral. S’han reforçat els dispositius de seguretat, en un país que, amb l’inici de la invasió russa d’Ucraïna, fa tres anys, ha vist ratificades totes les seves advertències contra el Kremlin davant els seus aliats tant de la UE com de l’OTAN.