La polarització polonesa
Europeistes i ultranacionalistes pugnen per la presidència de Polònia, un soci en auge a la UE. De la victòria del liberal Trzaskowski o del dretà Nawrocki en depèn el paper de Varsòvia a Brussel·les i l’OTAN.
¿S’alliberarà el primer ministre polonès Donald Tusk de la cohabitació complicada amb un president ultranacionalista? És una pregunta clau davant la segona ronda de les presidencials de Polònia d’aquest diumenge. Més de 28 milions de polonesos estan cridats a elegir el nou cap d’estat entre dues opcions als antípodes: la de l’alcalde de Varsòvia, Rafal Trzaskowski, europeista i correligionari de Tusk, o la de Karol Nawrocki, neòfit aspirant a succeir el president sortint, Andrzej Duda, que va accedir al poder amb el suport del partit ultraconservador Llei i Justícia (PiS).
La primera ronda la va guanyar l’alcalde, amb un 31,4% dels vots, un avantatge de menys d’un punt sobre el seu rival. Tot pot dependre de per qui es decantin els votants del recalcitrant ultra i llibertari Slawomir Mentzen, que va quedar tercer amb un 15%.
Una victòria de Trzaskowski impulsaria la restauració de l’estat de dret erosionat en els vuit anys consecutius en què el PiS va ocupar el govern (del 2015 al 2023), a més de la presidència. Ressituaria Polònia entre els grans socis de la UE i país estratègic del flanc est de l’OTAN.
Els dos candidats representen dos pols oposats, però coincideixen en alguns trets: defensen el forrellat a l’asil, desconfien d’Alemanya i comparteixen el seu temor de la voracitat de Rússia.
Una nit electoral "frenètica"
"Polònia està polaritzada i seguirà estant-ho, sigui qui sigui el guanyador. Però no són dos bàndols monolítics. A cada un hi conviuen molts corrents i tenim, a més, la nova ultradreta indefinible de Mentzen", explica Joanna Maria Stolarek, directora a Varsòvia de la Fundació Heinrich Böll.
Notícies relacionades"La nit electoral pot ser frenètica. En cas d’empat o victòria molt ajustada, pot ser que el derrotat no reconegui el resultat", afirma aquesta experta. En cas de ser així, podria tenir un paper decisiu la missió d’Observació Electoral de l’OSCE, que dilluns emetrà el seu veredicte.
El que és compartit és el temor de Rússia, que s’ha traduït en successives alertes del president sortint, Andrzej Duda, davant el risc d’ingerències en la jornada electoral. S’han reforçat els dispositius de seguretat, en un país que, amb l’inici de la invasió russa d’Ucraïna, fa tres anys, ha vist ratificades totes les seves advertències contra el Kremlin davant els seus aliats tant de la UE com de l’OTAN.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Montse Tomé, sota sospita
- Aquest estiu Les pluges treuen els escarabats i les rates de les clavegueres: «No sabem si n’hi ha més, però sí que surten per l’‘efecte desallotjament’ de l’aigua»
- Successos Dues germanes detingudes a Barcelona per estafar 524.000 euros a l’àvia que cuidaven i gastar-s’ho en operacions estètiques
- CONVALESCÈNCIA INCERTA Ter Stegen surt de l’operació a l’esquena sense pronòstic de baixa
- Campanya de Guess Polèmica després de l’aparició a ‘Vogue’ d’una supermodel creada amb intel·ligència artificial
- Ministeri d’Hisenda Catalunya rebrà una xifra històrica de finançament el 2026 després del repunt econòmic del segon trimestre
- Programa Habitar B! El Govern resol els set primers concursos per aixecar nou promocions de lloguer assequible a Barcelona
- Sisme al Pacífic Testimonis de catalans a Hawaii i el Japó després de l’alerta per tsunami: «Ens van dir que ens allunyéssim del mar, però cadascú s’havia de buscar la vida»
- Per revelar dades del nòvio d’Ayuso Una associació de fiscals demana al jutge Hurtado que suspengui de funcions el fiscal general quan li obri judici oral
- Educació Aquesta és la raó per la qual els teus fills s’enfaden tant quan els prens el mòbil o la tauleta, segons el psicòleg Álvaro Bilbao