Pyongyang ha enviat a Rússia 20.000 contenidors d’armes i 100 míssils

Un informe de l’Equip de Monitoratge Multilateral de Sancions supera el que havien apuntat fins ara els serveis d’informació sud-coreans

Pyongyang ha enviat a Rússia 20.000 contenidors d’armes i 100 míssils
3
Es llegeix en minuts
Adrián Foncillas
Adrián Foncillas

Periodista

ver +

Els míssils nord-coreans han arruïnat infraestructures civils i "terroritzat" la població de ciutats com Kíiv o Zaporíjia, assenyala un informe internacional sobre la col·laboració militar, financera i energètica entre Pyongyang i Moscou. No és el primer però sí el més prolix sobre el que descriu com a "variades activitats expressament prohibides" que posen en risc "la pau i la seguretat internacional".

L’estudi de l’Equip de Monitoratge Multilateral de Sancions (MSMT) documenta un inventari armamentístic que desborda el que havien apuntat fins ara els serveis d’informació sud-coreans. Des de Pyongyang han partit fins a les línies russes uns 20.000 contenidors de municions i artilleria pesada. També han rebut llançadores de coets, vehicles blindats i un centenar de míssils balístics que han sigut dirigits a zones habitades. Quantifica les tropes nord-coreanes en 11.000 l’any passat i un relleu de 3.000 en el present.

Moscou va vetar l’any passat el plafó d’experts de l’ONU que fiscalitzava el compliment de l’embargament internacional sobre Corea del Nord per les seves variades barbàries. Després de la seva obligada dissolució va néixer l’MSMT, format per 11 països (Corea del Sud, el Japó i els Estats Units, entre ells), i aquest és el seu primer informe.

Crítiques de Moscou i Pyongyang

Rússia i Corea del Nord l’han criticat amb acarnissament, negant-li legitimitat i atribuint-li l’única finalitat de dinamitar la seva estabilitat. La declaració conjunta de l’MSMT pronostica que la cooperació no acabarà en un futur pròxim i demana a Pyongyang que adopti "una diplomàcia seriosa". No és probable que Kim Jong-un atengui el consell dels que han convertit el seu país en el més sancionat de la història.

L’informe també detalla el flux en el sentit contrari. Pyongyang ha rebut equips avançats de defensa aèria, míssils terra-aire i sistemes electrònics variats des del novembre de l’any passat. Entre aquests figura el potent sistema Pantsir, dissenyat per abatre avions, míssils creuer, coets de precisió i drons. L’equip, que pot pujar sobre camions o vaixells, és un avenç substancial sobre les alternatives nacionals i els que havia proporcionat anteriorment Rússia. L’MSMT opina que els enviaments van arribar per aire perquè han detectat un substancial increment d’avions militars russos al principal aeroport nord-coreà en els últims mesos.

La cooperació bilateral desborda l’àmbit armamentístic. Pyongyang ha desplaçat 481 treballadors fins a Rússia per ocupar-los en la construcció i en la indústria tèxtil. Moscou, per la seva banda, ha bombat petroli fins a Corea del Nord, sempre escàs de combustible, en quantitats que superen el límit anual de mig milió de bidons que estableixen les sancions de l’ONU. També l’ha ajudat, segons l’informe, a travessar les limitacions financeres a través d’intricades tortuositats en l’arquitectura bancària global amb comptes oberts en rubles.

Notícies relacionades

Pyongyang i Moscou van firmar al juny un acord en què s’obligaven a l’auxili militar en cas d’atac. Els satèl·lits van descobrir poc després un trànsit febril de contenidors cap a Rússia i a l’octubre van arribar les primeres notícies de soldats nord-coreans al front del Kursk.

Tots dos havien negat la cooperació en el camp de batalla fins al mes passat. Pyongyang va anunciar un monument per als caiguts a Ucraïna. "Aquells que van lluitar per la justícia són tots herois i representants de l’honor de la pàtria", va dir Kim Jong-un, segons la premsa nacional. Putin va prometre que el seu poble "sempre honrarà els herois que van donar les seves vides per Rússia i per la nostra llibertat compartida". La seva compartida condició de pàries per a Occident enforteix els seus llaços. Les imatges satel·litàries mostren que ja han començat les obres del pont sobre el riu Tumen que unirà els dos països el 2026.