Carles III reforça el seu suport al Canadà davant les amenaces de Trump

Carles III està decidit a exercir el seu paper com a sobirà del Canadà i màxim representant de la Commonwealth per defensar el país de les amenaces annexionistes del president Donald Trump. El monarca britànic va iniciar ahir una visita d’Estat de dos dies Ottawa, juntament amb la reina Camil·la, en la qual té previst escenificar el seu recolzament al nou primer ministre, Mark Carney, i mostrar el seu suport incondicional a la sobirania i independència del país davant la creixent tensió amb Trump. Un suport que s’escenificarà avui en el seu discurs d’obertura de la nova legislatura al Parlament canadenc, el primer d’un monarca des del 1977.

Notícies relacionades

Susan Stokes, investigadora de la Universitat de Chicago: «Als EUA tenim un president que actua com un dictador»

L’alliberament de centenars de palestins de Gaza exposa el sistema de tortures i detenció sense càrrecs d’Israel

Malgrat que el missatge està escrit pel Govern del Canadà, tot apunta que el rei inclourà el seu toc personal. Es donen per fetes les referències a la sobirania del país i el seu rebuig de les pretensions annexionistes del president dels EUA, tot i que sense citar-les directament per mantenir el to cordial i diplomàtic. El monarca haurà d’aconseguir un equilibri entre la defensa dels interessos del Regne Unit, inclinat per complaure Trump, i els del Canadà, que ha mostrat una posició molt més dura amb Washington. "El rei té una llarga experiència i una gran habilitat per caminar per aquesta corda fluixa diplomàtica", va dir una font del palau a la BBC.

La visita es produeix poques setmanes després de la tensa trobada que va tenir lloc entre Carney i Trump a la Casa Blanca, en què el primer ministre canadenc va assegurar que el seu país "no està en venda". I el líder nord-americà va respondre: "Mai diguis mai". Des de la seva tornada al poder, Trump ha insistit en la seva voluntat d’annexionar el Canadà als EUA i en la seva intenció de convertir-lo en l’estat número 51, una cosa que ha generat un rebuig majoritari entre els canadencs i que va contribuir a la inesperada victòria de Carney, partidari de mantenir una postura ferma davant l’Administració nord-americana, a finals d’abril.