Portugal va a les urnes amb els conservadors com a favorits

Portugal torna avui a les urnes, un exercici democràtic que s’ha convertit en gairebé una tradició anual. El país lusità celebra les quartes eleccions legislatives en cinc anys i mig (2019, 2022, 2024 i 2025), un dels períodes més convulsos en l’àmbit polític des de la Revolució dels Clavells de Portugal i que ha estat marcat per escàndols de corrupció i el fort auge de l’extrema dreta, actual tercera força al Parlament.

La coalició conservadora liderada per Luís Montenegro, el primer ministre en funcions, és la favorita segons la majoria de les enquestes, malgrat que el dirigent del Partit Social Demòcrata (PSD) i candidat de la coalició Aliança Democràtica (AD) es va veure forçat a avançar els comicis després de perdre una qüestió de confiança plantejada quan també es va veure acorralat per un suposat conflicte d’interessos de la seva empresa familiar. Hi ha estudis demoscòpics que donen una distància molt ajustada o fins i tot un empat tècnic amb el Partit Socialista (PS) del candidat Pedro Nuno Santos.

Notícies relacionades

El calvari de Manuel, deportat per Trump: «Vaig demanar que m’afluixessin els grillons». Els va tibar més i va dir: «a manar, al teu país»

Israel respon a la represàlia de l'Iran i l'intercanvi de míssils i bombardejos s'empitjora

En les anteriors eleccions, els conservadors van governar en minoria amb 80 escons i els socialistes en van obtenir 78. Els socialistes, segons les enquestes, no podran reproduir la coalició geringonça (amb el Bloc d’Esquerra i el Partit Comunista enfonsats en els sondejos) que els va mantenir en el poder durant dues legislatures, però tindran a la seva mà la clau de l’estabilitat. Durant el mandat de Montenegro, el PS no va donar suport a les dues mocions de censura presentades per la ultradreta i els comunistes que van precedir la qüestió de confiança amb l’objecte d’aquesta estabilitat.

Es preveu un escenari de futur complicat, amb una governabilitat fràgil si, com diuen els sondejos, no hi ha majories clares ni pactes de govern factibles sense que entri en l’equació la possibilitat d’una "gran coalició" entre l’AD i el PS o la suma amb el partit ultra Chega, d’André Ventura, cosa que descarten de ple els dos principals partits. Chega perdria vots però es mantindria en tercera posició i consolidaria l’augment aconseguit des de la seva fundació: d’un diputat el 2019 va passar a 12 el 2022 i a 50 el 2024, d’un total de 230 escons.