Portugal elegeix entre tres estils molt diferents

Els portuguesos estan citats a votar demà, 18 de maig, en les quartes eleccions parlamentàries al país lusità en tan sols cinc anys i mig. El relleu al Palau de Belém s’ha precipitat aquesta vegada per la mateixa raó que va empènyer el socialista António Costa a abandonar el càrrec i convocar eleccions a finals del 2023, per una causa judicial.

El primer ministre en funcions, Luís Montenegro, està sent ara investigat per uns polèmics negocis familiars, raó per la qual va perdre una moció de confiança i va abocar Lisboa a una nova crisi política. No obstant, el líder conservador torna a ser un dels noms a les paperetes i, malgrat el desgast que li pugui suposar el desenllaç de la seva legislatura, el seu partit, Aliança Democràtica, encapçala les enquestes.

Les altres fitxes destacades del tauler són Pedro Nuno Santos, del Partit Socialista, i André Ventura, el líder del partit ultradretà Chega. En el probable cas de no aconseguir la majoria absoluta, Montenegro es veurà obligat a pactar amb un per poder formar govern.

El primer ministre en funcions de Portugal, Luís Montenegro, encara no sap si la causa judicial en contra seu acabarà prosperant. Tot i així, ha decidit rellançar la seva campanya amb la intenció de mantenir-se al capdavant de l’Executiu. Les enquestes li donen suport, el situen per davant del Partit Socialista i reflecteixen que les principals crítiques a la seva gestió se centren en qüestions com ara la sanitat pública, l’economia i la lluita contra la corrupció, més que en l’escàndol per l’empresa familiar Spinumviva, que va ser el que va precipitar la caiguda del seu Govern.

Montenegro, natural de Porto, es va forjar en la política local del poble on va créixer, Espinho, i compta amb una carrera de més de 25 anys en el PSD, una de les forces que integren la coalició Aliança Democràtica (AD), al costat del democristià CD-PP. Davant la ultradreta, ja ha avisat que no té intenció de pactar amb el partit extremista Chega, igual com va fer després dels comicis del març del 2024.

El candidat del Partit Socialista (PS) de Portugal, Pedro Nuno Santos, conegut per ser de la branca radical del partit i considerat l’enfant terrible durant anys, afronta les eleccions legislatives de demà amb un perfil més conservador i amb la meta de recuperar el terreny perdut el 2024, quan el partit va perdre la majoria absoluta i va passar a ser líder de l’oposició.

Nascut a São João da Madeira, lidera el partit des de finals del 2023. El 2015 va portar a terme les negociacions de la geringonça, l’acord dels partits d’esquerres que va convertir António Costa en primer ministre malgrat haver sigut derrotat a les eleccions. Després d’això, va ocupar la Secretaria d’Estat d’Assumptes Parlamentaris i en les següents legislatures va ser ministre d’Infraestructures i Vivenda.

A aquestes eleccions arriba amb un perfil moderat i propostes com l’augment anual del salari mínim, reducció de la jornada laboral, l’IVA zero per a la cistella de la compra i l’ampliació de les ajudes al lloguer. A més, coincideix amb els conservadors en el fet que cal reduir l’IRPF, oferir garanties públiques en els crèdits per a la compra de la primera casa i disminuir la burocràcia en la Justícia.

Discurs xenòfob

André Ventura, líder del partit d’ultradreta portuguès Chega, és un home de mil oficis. Es va graduar com a advocat, va passar pel seminari, va ser escriptor de best-sellers i es va fer conegut com a comentarista esportiu. En aquestes eleccions enfronta un dels seus desafiaments més grans, demostrar que la seva recepta d’extrema dreta no és un episodi passatger a Portugal.

Notícies relacionades

Lleó XIV defensa el retorn del multilateralisme en política exterior

Els EUA estudien un ‘reality’ en què immigrants pugnin per la ciutadania

En els comicis legislatius del 2024, Chega va aconseguir un resultat històric a l’obtenir 50 dels 230 escons del Parlament, una marca inèdita en mig segle de democràcia portuguesa. En aquesta ocasió, Ventura busca consolidar i fins i tot ampliar aquest èxit, tot i que no podrà participar en el tancament de campanya després de ser hospitalitzat per problemes de salut dilluns passat.

Amb un discurs xenòfob i provocador contra la comunitat gitana, Ventura ha conduït una campanya clarament personalista i s’ha centrat en les xarxes socials, on s’ha dedicat a propagar desinformació. El seu perfil conserva certs matisos que l’allunyen d’altres figures de la ultradreta internacional, ja que no proposa derogar la llei de l’avortament i manté una certa distància amb líders com Donald Trump o Marine Le Pen.