El perfil del cap dels emissaris del Kremlin aixeca recels

Però ¿qui és Vladímir Medinski per suscitar tal consens negatiu a la UE i els seus aliats? ¿Per què una persona amb un perfil eminentment cultural ha acabat al capdavant d’una negociació sobre política exterior?

Vladímir Rostislávovich Medinski va néixer a l’oblast (regió) de Txerkassi el 1970, al centre d’Ucraïna, quan aquesta república fins i tot formava part de la Unió Soviètica. Es va llicenciar en Periodisme Internacional per la Universitat Estatal de Moscou de Relacions Internacionals, i després es va graduar a l’elitista Universitat Estatal de Moscou, també estudiant matèries relacionades amb la política exterior. La seva vida política sempre s’ha desenvolupat en llocs d’ambaixades i en càrrecs oficials o semioficials, i està estretament vinculat a Rússia Unida, el partit de Putin.

Baixa rellevància

L’animadversió d’ucraïnesos, europeus i oposició russa cap a la seva figura es deu sobretot a la seva escassa rellevància i capacitat d’adoptar decisions en temes de política exterior. En declaracions a la cadena russa independent TV Dozhd, el politòleg rus Georgui Chizov va especular amb la possibilitat que Rússia buscarà sols guanyar temps i precisament va esmentar Medinski pel seu nom com a exemple d’això, qualificant-lo de"persona no seriosa" i fins i tot de pallasso.

Chizov afirma que, per a Kíiv, "acordar alguna cosa amb ell simplement no és possible", tenint en compte, a més, que es tracta d’un dirigent que públicament ha negat l’existència d’Ucraïna com a entitat estatal separada de Rússia.

Al marge del seu baix perfil polític, Medinski és un home que ha significat amb assiduïtat en les guerres culturals que han tingut lloc a Rússia en l’últim decenni, batent-se en favor dels valors ultraconservadors que propugna el Kremlin. Quan va estar al capdavant del Ministeri de Cultura, es va implicar amb afany en la defensa del que va denominar "valors tradicionals russos", impulsant el 2017 la cancel·lació del ballet al teatre Bolxoi centrat en la figura de Rudolf Nureyev per contenir escenes de caràcter homosexual, o l’enjudiciament el 2018 del director teatral Kirill Serébrennikov, acusat de malversació de fons, tot i que en el rerefons de la causa molts van veure un càstig polític a un personatge incòmode que desafiava el conservadorisme rampant en el món artístic de Moscou.

Per contra, una societat històrica presidida per ell ha impulsat la implantació de bustos del dictador Stalin en ciutats russes, exercint una mena de revisionisme històric sobre la figura del líder soviètic, responsable de la mort de milions de ciutadans soviètics en campanyes de repressió política o fams provocades deliberadament.

Notícies relacionades

La UE i els EUA pacten intensificar les negociacions pels aranzels

Trump apunta a canvis en les dinàmiques al Pròxim Orient

El nomenament de Medinski al capdavant de la delegació porta també implícit un missatge del Kremlin cap a Ucraïna i els seus aliats: considera que el punt de partida de tota negociació ha de raure en les converses que van mantenir els dos bàndols fa tres anys, a l’inici de la guerra, quan les tropes russes amenaçaven d’entrar a Kíiv i la realitat era molt diferent.

Als esborranys d’aquelles converses, hi havia provisions que, després de més de mil dies de guerra, són inassumibles per a la part ucraïnesa, en particular la inclusió d’una modificació a la Carta Magna ucraïnesa que estipuli el seu estatus de neutralitat, i la limitació de la mida de les forces armades del país, cosa que accentuaria la seva vulnerabilitat davant una nova invasió russa. L’Institut per a l’Estudi de la Guerra, l’organisme d’anàlisi bèl·lica més seguida pels analistes i la premsa, equipara els esmentats termes amb una "capitulació".