Trump suggereix abaixar els aranzels a la Xina al 80% en vigílies de negociar

Representants de la Xina i els Estats Units parlaran avui a Suïssa, escenari neutral com cap altre, sobre la seva guerra comercial després de mesos d’aranzels i soroll. Més que negociacions seran prenegociacions, tot just una presa de contacte per aturar una espiral nociva per a les seves economies i les de tots. Les expectatives són més aviat humils. Washington busca "desescalar primer per poder avançar després", va revelar el seu secretari del Tresor, Scott Bessent, mentre la Xina aspira a assabentar-se d’una vegada de què vol el president nord-americà, Donald Trump. Hores abans de la cita, el republicà va suggerir ahir rebaixar al 80% els aranzels al gegant asiàtic en un missatge a Truth Social i va demanar a Pequín que obri el seu mercat.

Les concessions arriben dels dos costats. Els Estats Units no han aconseguit la trucada xinesa implorant negociacions que exigia. Tots dos discuteixen qui va marcar el numero aliè, assumpte capital per a egos tan desmesurats, i creure’s l’un o l’altre és una qüestió de fe, però la capitulació pública que anhelava Trump no ha arribat. La Xina hi acudirà sense que la Casa Blanca hagi aixecat els aranzels, una condició que havia plantejat com a gest imprescindible de "sinceritat genuïna".

Càstig desorbitat

No és l’escenari que va planejar Trump quan va declarar la seva segona guerra comercial. La seva estratègia negociadora és coneguda: infligir un càstig desorbitat a l’altra part per aconseguir el millor acord des d’una posició d’avantatge. La Xina li ha mantingut el pols aranzelari, per més que Trump li aconsellés rendir-se després de cada andanada, i ha elevat l’aposta tallant-li el subministrament de terres rares, tornant avions a Boeing o retallant la quota anual de pel·lícules de Hollywood. Escassegen els analistes que vegin els Estats Units en una situació folgada.

Trump pateix els pitjors nivells de suport popular en més de mig segle d’un president nord-americà en els seus primers cent dies, la inestabilitat dels mercats i el deute l’han forçat a retirar algunes de les seves polítiques i l’economia nacional coqueteja amb la recessió després de contraure’s en el primer trimestre.

Resistir la pressió

L’economia xinesa es va expandir un 5,4% en el primer trimestre i les dades d’aquesta setmana sobre les exportacions globals d’abril confirmen que s’havia preparat per a aquest duel. Han pujat un 8%, el quàdruple de l’esperat, malgrat que el flux cap als Estats Units va caure un 17% pels efectes dels aranzels: els nous mercats absorbeixen el que comprava a la primera economia mundial. També hi ha indicis inquietants, com la caiguda més important de la producció industrial en més d’un any, però el quadre està molt allunyat de la fallida imminent que anuncia Washington.

"Veig la Xina molt determinada i confiada en les seves capacitats per resistir la pressió nord-americana. D’una banda, les seves dades econòmiques no són dolentes, i de l’altra, dona senyals clars d’obertura, com la nova llei de suport al sector privat o les mesures per estimular l’autoconsum", diu Xulio Ríos, assessor emèrit de l’Observatori de la Política Xinesa.

La Xina no ha vacil·lat ni un segon. Els missatges oficials prometen una lluita fins al final mentre les xarxes socials desenterren discursos de Mao advertint que rendir-se davant els imperialistes només porta més desgràcies i la imatge d’un MiG-15 xinès fent caure un caça nord-americà en la guerra de Corea. Un poble que encara arrossega el trauma colonial no entendria que el seu Govern s’agenollés davant l’agressió nord-americana. "La Xina confia que el seu model està millor posicionat per resistir que els Estats Units, que han titubejat i han reculat. A més, ha identificat una vulnerabilitat molt clara, la por de la inestabilitat dels mercats, que ha obligat Trump a fer marxa enrere. Els Estats Units mantindran la pressió, però la Xina resistirà, així que encara tenim una partida molt llarga," afegeix Ríos.

Notícies relacionades

Macron, Merz, Starmer i Tusk se citen a Kíiv per exigir a Rússia una treva incondicional de 30 dies

Von der Leyen insisteixen les contramesures

Un altre assumpte difícil és el dels interlocutors. El ministre de Comerç xinès, Wang Wentao, va trucar al seu homòleg nord-americà, Howard Lutnick, després de la primera canonada aranzelària, però va ser descartat per la Casa Blanca per mancar de pes suficient. Sí que li val He Lifeng, negociador en cap de qüestions comercials, vice primer ministre i molt pròxim al president Xi Jinping. La Xina ha exigit un interlocutor clar per evitar la cacofonia. Peter Navarro, assessor presidencial, ha reivindicat els aranzels actuals com a necessaris, mentre que Bessent ha demanat rebaixar-los. A Suïssa es trobaran He i Bessent.

Seran negociacions procel·loses. En l’anterior guerra comercial, amb postures menys allunyades, va ser necessària una dotzena de rondes per segellar un acord. La prioritat xinesa a Suïssa és conèixer el punt de partida: què vol Trump d’ella i que està disposat a oferir per aconseguir-ho.