Sectors ultres acusen Prevost d’encobrir abusos sexuals al Perú

Si bé les investigacions, tant internes de l’Església com del sistema civil peruà, van ser arxivades a l’any següent per falta de proves, és veritat que el nou papa Lleó XIV va haver de fer front als escàndols històrics de l’Església per abusos sexuals, sobretot contra menors.

La documentació a què fan referència les noves acusacions és, però, un recopilatori no oficial en el qual es presenta una llista d’al·legacions recollides per mitjans de comunicació de dubtosa fiabilitat, com un programa de televisió peruà anomenat Cuarto poder i el consegüent eco que altres plataformes digitals es van fer del mateix testimoni.

En concret, el portal que va començar amb aquesta cambra dels ecos va ser InfoVaticana, que descriu de la manera següent el moment en què el seu reporter va confrontar el cardenal Prevost amb tal document en els dies previs a aquest últim conclave: "L’escena confirma una cosa que ja era evident: l’esquerra eclesial ha estat fent campanya oberta per Prevost, col·locant-lo com el seu candidat ideal per continuar l’agenda de l’actual pontificat. I, tanmateix, ahir vam veure el retrat del candidat derrotat: un home frustrat perquè les ombres del seu passat han sortit a la llum i, amb aquestes, les seves aspiracions al papat s’enfonsen".

Amb Prevost convertit en Lleó XIV, i amb el seu primer discurs, que confirma les intencions aperturistes i de recerca de la pau, en la línia de la seva trajectòria prèvia al Perú i la que va iniciar el papa Francesc, els mitjans a la dreta de l’Església han revifat l’assumpte.

Acusacions de tres víctimes

El cas presentat per aquest document té importants llacunes legals. El document sosté que el llavors bisbe Prevost no va investigar adequadament els abusos comesos l’any 2004 per dos sacerdots contra tres nenes, que llavors tenien d’entre 9 i 14 anys. Les tres dones van presentar el seu testimoni davant la diòcesi l’abril del 2022, i van assegurar que no es va obrir mai una investigació seriosa.

Segons el relat de dues de les dones, Prevost els va dir llavors que l’Església no tenia mecanismes per actuar, i els va animar a presentar denúncia davant les autoritats civils, va assegurar que iniciaria un procés canònic si la denúncia avançava als jutjats. També se’ls va oferir suport psicològic a través del Centre d’Escolta, una institució de nova creació per a aquests casos.

A continuació, segons la mateixa narració, la policia peruana els va dir que no podien reobrir el cas perquè els delictes "havien prescrit" i, en conseqüència, el procés eclesiàstic va quedar pendent de resoldre. No obstant, segons ha pogut comprovar aquest diari, els delictes sexuals a menors i majors d’edat no prescriuen al Perú des de l’actualització de la llei penal el 2018, per la qual cosa o bé les autoritats civils van donar a les denunciants una resposta enganyosa per dissuadir-les de denunciar, o bé el relat exposat pels mitjans de comunicació de la dreta eclesiàstica no s’ajusta a la realitat.

El cas es repeteix, segons el mateix dossier, amb una tercera persona que va preferir protegir la seva identitat. Les tres dones peruanes recriminen a Prevost el mateix: no haver sancionat de cap manera el sacerdot que acusen d’haver-les agredit sexualment. En la seva defensa, representants de la diòcesi de Chiclayo defensen que van remetre el cas a instàncies superiors del Vaticà que, al seu torn, afirma que la Congregació per a la Doctrina de la Fe va investigar els fets i no en va trobar proves.

L’herència de Prevost

Notícies relacionades

Europa repensa la seva estratègia per a un Sahel amb rècords de violència i un inesperat xoc diplomàtic amb Algèria

Dos morts i 20 ferits al xocar un barco escola de l’Armada mexicana amb el pont de Brooklyn de Nova York

En resposta, els defensors del nou Papa han posat en relleu un altre cas en el qual, a la inversa, l’ara Pontífex es va posar del costat de les víctimes i en contra dels sacerdots acusats. Va ser el cas del moviment Sodalicio de Vida Cristiana, un poderós grup ultraconservador peruà que van destapar els periodistes peruans Paola Ugaz i Pedro Salinas en el seu llibre Mitad monjes, mitad soldados. Salinas va sortir al pas de les acusacions contra Lleó XIV i va destacar que Prevost va ser un aliat fonamental que va fer de vincle amb el papa Francesc per acabar precipitant la dissolució del Sodalicio.

Les noves acusacions d’encobriment d’abusos sexuals es presenten ara com un contrapunt a aquest emblemàtic cas a l’esquena de Lleó XIV. Amb tot, el nou Papa assumeix el lideratge d’una Església que carrega amb l’opacitat històrica davant els casos de pederàstia, en particular a Amèrica Llatina, com un dels principals reptes per afrontar del seu pontificat.