Sense sorpreses en la primera fumata

Un fràgil fil de fum negre elevant-se sobre les teulades del Vaticà, que es va anar fent a poc a poc més dens, va anunciar ahir al món poc després de les nou de la nit que l’Església catòlica encara no té cap. El conclave havia començat hores abans, però no va ser fins a la fumata negra sobre la Capella Sixtina que es va saber que la primera votació ja havia acabat i, com estava previst, els cardenals encara no havien arribat a un acord.

La primera jornada del conclave no va donar gaires pistes sobre el futur de la institució. El color del fum no va ser una sorpresa –sí que ho va ser l’espera, l’horari estimat del fum era cap a les set–, ja que, entre altres coses, cap papa ni en aquest segle ni en l’anterior ha sigut elegit en el primer intent. Els vaticanistes veterans ho explicaven sobretot com el resultat d’una estratègia ben pensada: en les primeres votacions, els prínceps de l’Església s’estudien i es mesuren, ja després s’obre el moment de les negociacions entre les faccions.

Els més misteriosos comicis del món, els de l’Església catòlica, van arrencar a dos quarts de cinc de la tarda, com ja passa des del conclave en el qual va sortir elegit Benet XVI i preveu l’Ordo Rituum Conclavis, amb una transmissió televisiva en directe. Les càmeres i els periodistes acreditats van poder seguir en persona no només la missa matinal (pro eligendo romano pontifice), sinó també l’espectacular processó que va donar pas a l’inici del conclave.

Arribada a la Capella Sixtina

Els cardenals, vestits amb la roba coral –amb la faixa, el roquet, el test, la creu pectoral amb cordó vermell i daurat, l’anell, el solideu i la birreta–, van avançar pels corredors del Palau Apostòlic cantant les lletanies. La comitiva, amb escolans, cor, secretaris, encarregats del protocol, guàrdies suïssos, va partir de la Capella Paolina i va arribar poc després a la Capella Sixtina, on ja des de dilluns tot havia sigut condicionat i disposat per acollir aquest particular cos electoral.

Un total de 133 cardenals de 70 països, la mitjana d’edat dels quals se situa entorn dels 70 anys (el més vell és l’espanyol Carlos Osoro; el més jove, l’ucraïnès Mykola Bychok), i que caminaven amb aspecte desconcertat i perplex per la magnificència de l’escenari i la situació. Una circumstància inèdita per al món i per a tots ells, llevat d’uns 20 purpurats, els únics veterans a l’haver sigut nomenats per Benet XVI o Joan Pau II. Així van anar desfilant fins a l’últim cardenal a la sala en la qual, sota les imatges del Judici Final, havien de dirimir sobre qui volen que sigui el seu nou líder.

Va ser llavors que es va entonar el Veni Creator, la invocació de l’Esperit Sant, i després es va llegir el solemne jurament que va precedir el tancament. "Qualsevol de nosaltres que, per la Divina Providencia, sigui elegit romà pontífex, es comprometrà a exercir fidelment el munus petrinum [ofici del successor de Pere] com a pastor de l’Església universal", es va sentir. "Prometem i jurem observar amb la màxima fidelitat el secret sobre tot el relacionat d’alguna manera amb l’elecció del romà pontífex [...] i no recolzar o no afavorir cap interferència, oposició o qualsevol altra forma d’intervenció d’autoritats seculars de qualsevol ordre o grau", van continuar.

Llavors els electors es van afegir a la lectura, des dels seus llocs, i una vegada acabada, van desfilar davant dels evangelis, col·locats sobre un reclinatori, en meitat de la sala, per jurar cada un individualment: "I jo prometo, m’obligo i juro. Així Déu m’ajudi i aquests sants evangelis que toco amb la mà".

‘Extra omnes’

L’exsecretari d’Estat de Francesc, Pietro Parolin, un dels protagonistes durant la seu vacant, ho va continuar sent també allà. No tant al matí, ja que l’oficiant de la missa pro eligendo pontifice va ser el degà, Giovanni Battista Re, sinó a la tarda, perquè, segons les normes de la Universi Dominici Gregis (la constitució apostòlica que és una espècie de bíblia del conclave), Parolin, com que és el més gran dels cardenals-bisbes, serà qui dirigirà el conclave.

Notícies relacionades

Lleó XIV presenta el seu projecte de papat amb el repte implícit d’impulsar l’Església dels EUA

Trump anuncia que l’Índia i el Pakistan han firmat un alto el foc «immediat»

Un cop acabat el jurament, es van pronunciar les paraules del ritual extra omnes (tots fora), que semblaven estar especialment dirigides a les càmeres de televisió en aquesta ocasió. I així dins de la Capella Sixtina es van quedar únicament els cardenals electors.

Ja passades les set, alguns senyals de telèfons mòbils i satèl·lits van començar a funcionar a batzegades, just quan l’expectació ja era màxima i hi havia 45.000 fidels a la plaça. Així el món va saber el que ja se sospitava. Segons la història, la mitjana de votacions que han sigut necessàries per elegir un nou papa al segle XX i XXI és de set. De fet, el conclave més llarg va ser el de Pius XI, pel qual es van requerir 14 votacions el 1922, poc després de la Primera Guerra Mundial, en moments carregats de tensions geopolítiques. Potser per aquest motiu el seu successor, Pius XII, només va necessitar tres escrutinis, això sí, ja en els turbulents temps de la Segona Guerra Mundial.