La Xina usa les terres rares com a arma de pressió als EUA

Ho va dir Deng Xiaoping, l’arquitecte de les reformes, durant una visita que va fer en una mina a Mongòlia Interior: l’Orient Mitjà té petroli i la Xina té metalls rars. Més de tres dècades després són l’ariet xinès en la guerra comercial amb els Estats Units i la probable causa de la creixent fluixedat de Donald Trump. La Xina pot abaixar la persiana en mesos a la primera potència mundial si escanya les seves exportacions i els registres duaners apunten a això.

Els enviaments als EUA es van enfonsar al març. De molibdè i bismut no en va sortir ni un gram, el carregament de barres de tungstè va caure un 84% i un 44% el de tel·luri. La Xina va incloure les tisorades a les seves exportacions ja en les primeres rondes creuades d’aranzels. Poc després, amb tarifes del 125% als productes nord-americans i del 145% als xinesos, va desdenyar aquesta mediàtica espiral com un simple joc de números i va avançar que lluitaria amb altres armes. Les seves aerolínies han cancel·lat ja compres a Boeing i Pequín ha retallat la quota anual de pel·lícules de Hollywood, però les dades duaneres descobreixen les terres rares com la seva arma favorita.

És eficaç i intimidatòria. A diferència d’altres, com la venda del massiu deute nord-americà, no té efectes secundaris. Ja quan van tronar els canons de la primera guerra comercial de Trump hi va haver una altra significativa visita a una mina de minerals rars. Van ser Xi Jinping, president, i Liu He, cap de les negociacions comercials, a Ganzhou (província de Jiangxi) després de l’enèsim embat aranzelari de Washington. No va ser casual que les fotografies il·lustressin totes les portades de la premsa nacional ni que Trump aprovés l’endemà una dispensa de tres mesos a la prohibició de vendre-li tecnologia a Huawei. Llavors, com ara, la Xina ha exigit unes llicències addicionals per a la seva exportació i, en última instància, és necessari el consentiment del Govern.

Notícies relacionades

El calvari de Manuel, deportat per Trump: «Vaig demanar que m’afluixessin els grillons». Els va tibar més i va dir: «a manar, al teu país»

Israel respon a la represàlia de l'Iran i l'intercanvi de míssils i bombardejos s'empitjora

Negociacions desmentides

No hi ha acords pròxims ni progrés. Ni tan sols negociacions. Les expectatives alimentades per Washington en els últims dies han sigut polvoritzades en la roda de premsa del Ministeri d’Exteriors xinès amb fredor funcionarial. "No tenen base i són com intentar atrapar l’aire", va respondre el seu portaveu sobre els avanços airejats per Trump. Desmenteix així aquestes "actives negociacions" i repeteix que hi està obert, però solament amb respecte i igualtat.