Abbas exigeix a Hamàs que alliberi els ostatges israelians i entregui el poder

El president de l’Autoritat Palestina (AP), Mahmud Abbas, ja no amaga el que pensa. En un encès discurs fet a Ramal·lah dimecres, el líder palestí va dir a Hamàs "fills de gos" i li va exigir que alliberi els ostatges israelians que té retinguts, que es desarmi i entregui el poder per posar fi a la guerra amb Israel. "Hamàs ha donat a l’ocupació criminal [amb referència a Israel] excuses per cometre els seus crims a la Franja de Gaza, i la més destacada és la presa d’ostatges", va declarar entre aplaudiments. Suposen els comentaris més forts pronunciats pel president en 18 mesos de guerra.

"Fills de gos, alliberin a qui tinguin retingut i posin fi a això; deixin de banda les seves excuses i oblidin-se de nosaltres", va exigir en un missatge dirigit a Hamàs. En àrab, l’expressió fills de gos és altament ofensiva i s’equipara a l’insult fill de puta d’aquí. "Cada dia hi ha centenars de morts; ¿per què? No volen entregar l’ostatge nord-americà", va dir Abbas. "No donin a Israel una excusa, el nostre poble és qui està pagant el preu, no Israel", va declarar. "¿Heu vist quant ha augmentat el nombre de palestins morts des del 2007 [any en què va prendre el poder Hamàs]? Estem pagant el preu cada dia. Germà, simplement entrega’ls", va concloure el president palestí.

A més, el líder, de 89 anys i un dels mandataris més vells del món, va demanar al grup palestí que cedeixi el control de Gaza a l’AP. "Hamàs ha d’entregar les responsabilitats de Gaza i les seves armes a l’AP i transformar-se en un partit polític", va demanar Abbas. Fa més de 20 anys que l’actual president palestí està aferrat al poder a Ramal·lah sense permetre la celebració d’eleccions que suposarien la fi del seu impopular mandat. Abbas va pronunciar el seu discurs en l’obertura de la reunió del Consell Central de l’Organització per a l’Alliberament de Palestina (OAP) a la capital administrativa de Palestina, en la qual s’espera que nomeni un successor.

Més enllà de l’estesa impopularitat entre la societat palestina, l’AP és posada en dubte a escala global en un moment crític per a la regió. Abbas va criticar prèviament l’atac liderat per Hamàs contra Israel el 7 d’octubre del 2023. Segons ell, va donar a Israel un pretext per destruir Gaza. Però, abans del brutal atemptat, el 2023 ja va ser l’any més mortífer per al poble palestí des de la segona intifada a principis de segle. La brutalitat de l’Exèrcit israelià i els colons radicals no ha fet més que intensificar-se a la Cisjordània i al Jerusalem Est ocupat, on Hamàs no té cap paper institucional i els seus membres viuen en la clandestinitat.

El partit Fatah d’Abbas i Hamàs mantenen profundes divisions polítiques i ideològiques des de fa gairebé dues dècades. L’AP denuncia que el grup islamista debilita els esforços per aconseguir la unitat palestina, mentre que aquest acusa Abbas de cooperar amb Israel i silenciar l’oposició a Cisjordània. En resposta als comentaris d’Abbas, un funcionari de Hamàs va condemnar el "llenguatge despectiu" del president cap a "una proporció significativa i integral del seu propi poble". "Abbas, reiteradament i sospitosament, culpa el nostre poble dels crims de l’ocupació i de la seva contínua agressió", va afegir el membre de l’oficina política del grup islamista, Basem Naim, per a l’agència France Presse.

45 morts a la Franja

Notícies relacionades

Els Estats Units llancen una campanya contra la Unió Europea per la seva regulació dels gegants tecnològics

Rússia i Ucraïna conclouen la seva primera conversa directa en tres anys amb les posicions molt allunyades

Tota aquesta tensió escala mentre ho fan també els atacs contra la Franja de Gaza. Dimecres, 45 persones van morir per atacs israelians i més d’un centenar van resultar ferides. Ahir, l’Exèrcit israelià va assassinar una vintena de palestins, inclosos tres nens, en un atac contra un refugi de tendes de campanya a prop de Nuseirat, al centre de l’enclavament. En aquest moment, els mediadors àrabs treballen en una proposta per posar fi a la brutal ofensiva, que inclouria una treva de cinc a set anys i l’alliberament de tots els ostatges restants, segons van anunciar funcionaris qatarians i egipcis.

Al seu torn, a Jordània, el ministre de l’Interior, Mazin Fraya, va anunciar la prohibició total als Germans Musulmans..