Pelegrins valencians de la dana

Per a alguns es va tractar d’un altre dia històric per a l’Església catòlica i calia ser a la plaça de San Pedro, on el món té posats els ulls aquests dies. Per a d’altres, va ser una experiència gairebé mística. També hi havia molts curiosos, turistes, i persones amb les llàgrimes als ulls. Entre els concentrats, un grup de valencians que després de patir la dana el passat 29 d’octubre van viatjar a Roma i van assistir per sorpresa a l’últim adeu al papa Francesc.

L’espanyola Isabel Gomal, de 73 anys, no es podia contenir: "Estic emocionada al màxim", confessava amb la veu entretallada. Del País Valencià a Roma. Aquesta ha sigut la ruta de la Isabel i un grup de 60 veïns d’Alfafar, Benetússer i Albal, algunes de les localitats molt afectades pel catastròfic temporal. "Som de València i som aquí en peregrinació. Aquest viatge estava previst des de setembre, i ha coincidit que ha mort el Papa", explicava la Isabel.

"Un papa revolucionari"

Parat davant de la plaça de San Pedro, al costat de les hordes de periodistes arribats aquests dies, hi havia també el seu marit, José Vicente, emocionat com ella. "Era un papa revolucionari i innovador, que és el que ha de ser, no podem quedar-nos sempre al mateix lloc", explicava l’home.

"La pena és que avui anàvem a veure el Papa en l’[habitual] audiència [pública] dels dimecres i no ha pogut ser", va observar llavors la Consuelo, una altra veïna, que també rivalitzava en els elogis dedicats al papa difunt. "Soc creient i sento que Déu ens ha permès ser aquí just ara", insistia mentrestant Isabel Gomal.

Notícies relacionades

Un Hezbol·là debilitat es planteja el seu futur al Líban

El Rei agraeix a Al-Sisi el seu paper per a un alto el foc a Gaza

Acompanyant el grup de pelegrins valencians vestit de civil i sense allunyar l’ull dels seus feligresos, el capellà Jesús Cervera, sacerdot de la parròquia de Nostra Senyora dels Socors de Benetússer, compartia la càrrega emocional del viatge. "Als nostres pobles hi va haver 60 morts. Però pensem que havíem de continuar endavant. El viatge es va confirmar també per totes aquestes persones que ho han perdut tot: les seves cases, els seus cotxes, els seus estris... fins i tot la seva salut. Perquè pel que fa a la salut mental, des de la dana, estem tots bastant tocats", explicava amb una barreja de fe i realisme.

"¿Francesc? Un home excepcional, un gran cristià, pròxim a les persones. Va obrir moltes finestres perquè l’aire fresc del carrer impregnés la vida de l’Església", va continuar dient el sacerdot, mentre alguns dels seus col·legues intentaven organitzar la resta de les activitats del dia. "La cua per entrar a la basílica la farem demà. Sense cap dubte".