Cop al Iemen mirant a l’Iran

"Edifici esfondrat. Tenia múltiples identificacions positives", deia un missatge d’un tal Michael Waltz. Comparteix nom amb el conseller de Seguretat Nacional dels Estats Units. "¿Què?", respon J. D. Vance, qui podria ser el vicepresident del país. "Escric massa ràpid; el primer objectiu –el seu principal expert en míssils– el vam identificar amb certesa entrant a l’edifici de la seva nòvia, i ara està esfondrat", afegeix Waltz. "Excel·lent", contesta Vance. Amb aquest intercanvi de missatges en l’aplicació de missatgeria Signal, es va desencadenar un altre escàndol de l’Administració del president Donald Trump el mes passat. El secretari de Defensa, Pete Hegseth, va afegir per error l’editor en cap de la revista The Atlantic Jeffrey Goldberg, qui ho va compartir amb el món.

Però, al marge de l’enrenou que va causar a Washington aquesta filtració accidentada, hi ha accions sobre el terreny que semblen haver passat més desapercebudes. Els missatges anunciaven el reinici dels bombardejos nord-americans sobre el Iemen. Des de mitjans de març, aquesta campanya d’atacs aeris ha matat almenys 123 persones, segons ha anunciat aquesta setmana el Ministeri de Salut iemenita. La majoria de les víctimes eren civils. Moltes d’elles són dones i nens. Al llarg d’aquest mes, l’Exèrcit nord-americà ha atacat civils, ha exterminat famílies, ha destruït instal·lacions militars i matat soldats.

Eix de la resistència

"A diferència de l’operació militar llançada per l’Administració de Joe Biden, amb uns atacs aeris que van ser molt limitats i es van enfocar en zones allunyades de les àrees poblades, els de l’Administració Trump són molt intensos i han ampliat el nombre d’objectius", assenyala Ahmed Nagi, l’analista per al Iemen de l’International Crisis Group. "No només ataquen campaments i dipòsits militars, sinó especialment els alts caps del moviment houthi, tot i que desconeixem amb exactitud qui són les persones atacades", continua explicant a aquest diari.

Després de l’atac de Hamàs del 7 d’octubre de 2023, i l’ofensiva militar israeliana contra la Franja de Gaza, que ja ha segat més de 51.000 vides, els houthis van llançar els seus propis atacs contra Israel. A part del llançament de projectils que, amb prou feines, aconsegueixen arribar a terra israelià, el mar Roig es va convertir en el seu camp de batalla. Entre finals de 2023 i 2025, l’ofensiva houthi va atacar més de 100 vaixells presumptament vinculats amb Israel, els EUA o el Regne Unit. Aquests atacs van obligar les principals companyies navilieres a deixar d’utilitzar el mar Roig, per on sol passar gairebé el 15% del comerç marítim mundial.

Notícies relacionades

Pol Morillas, director del ‘think tank’ CIDOB: "Europa ha de teixir vincles amb molts tipus d’actors internacionals"

Perdedors i guanyadors

Asseure’s a negociar

L’any i mig d’afectacions al comerç global va motivar la recent campanya de bombardejos nord-americans. Des del 15 de març, avions d’atac de l’Armada i de combat de la Força Aèria han llançat atacs diaris contra objectius houthis. Trump, segons Nagi, vol enviar "un clar missatge a l’Iran: ‘Si no responeu positivament i us asseieu a la taula de negociacions, farem el mateix amb vosaltres’". De moment, la campanya de bombardejos nord-americana no ha fet que els houthis aturin els seus atacs durant les últimes setmanes i, fins i tot, han amenaçat d’intensificar-los.