Els ‘trens de la ira’ arriben a París

Tot el que és usuari habitual de la línies de trens París-Orleans-Llemotges-Tolosa i Clermont-París sap que són sinònim de retards, cancel·lacions d’última hora i importants incidències. Fa anys que demanen al Govern una solució per a aquestes "línies devastades" perquè els seus passatgers se senten "abandonats". Davant d’aquest cansament, 400 manifestants, juntament amb autoritats locals, van viatjar ahir fins a París en aquests trens –ja batejats com els "trens de la ira"– per protestar contra la inacció de l’Executiu i reunir-se amb representants del Ministeri de Transports.

"Aquest és el tren de la ira, però també és el tren de la vergonya. No estem orgullosos d’haver d’oferir aquest tipus de serveis", va dir el president del Partit Socialista del Consell Departamental de l’Alta Viena, Jean-Claude Leblois, davant la premsa que els esperava a la sortida de l’estació d’Austerlitz de París.

Des de fa 40 anys, l’associació POLT, nom que dona la mateixa línia de tren París-Orleans-Llemotges-Tolosa, lluita per aconseguir una inversió més gran per a aquestes rutes que tenen constants retards i incidències. El 2024, aproximadament un de cada cinc trens d’aquesta línia va tenir algun retard de més de cinc minuts, segons el ministeri. Retards que en ocasions han batut rècords, com al gener, quan els passatgers van arribar gairebé 12 hores després del previst per una avaria en una locomotora. "Abans, el trajecte Llemotges-París durava 2 hores i 49 minuts, però ara són 3 hores i 20 minuts", va afirmar Benoit Lematelot, secretari de la secció sindical de ferroviaris de la CGT.

"No estan a l’altura"

El mateix ministre de Transports, Philippe Tabarot, va qualificar el servei d’ineficient i de "no estar a l’altura". Tot i que va anunciar una "reducció de preus" del 10% i la generalització del reembors del 200% per als trens que arribin amb més de tres hores de retard, per als usuaris i empreses habituals d’aquesta ruta no és suficient. Exigeixen "trens de qualitat". "És una línia important per a nosaltres. Tenim empleats que viatgen regularment entre Llemotges i París. També és important per als nostres clients. Per això necessita ser renovada perquè sigui segura i fiable", va dir Delphine Camilleri, directora de comunicació del grup Legrand, històrica empresa amb seu a Llemotges.

Les línies POLT, amb més de 700 quilòmetres de vies fèrries, i Clermont-París, amb prop de 420 quilòmetres, transporten 2,6 i 1,9 milions de passatgers a l’any, respectivament. Malgrat ser una línia amb bastant trànsit, en especial per vacances, els manifestants denuncien que fa "40 anys que esperen treballs de modernització".

El 2018, el Govern va llançar un pla per actualitzar-ne el recorregut, però en el dia d’avui continua sense ser suficient per als usuaris que pateixen les constants incidències d’un transport obsolet, com reconeix la mateixa companyia: "Aquestes línies estan encara dotades d’instal·lacions tècniques heterogènies i envellides". Per això, SNCF (l’empresa pública de trens francesa) preveu invertir 3.000 milions d’euros fins al 2027, a més d’incloure els nous trens Oxygène, confirmats per al 2027.

Un dels principals desafiaments per a França són els accidents ferroviaris. El 2023, França va registrar 146 accidents significatius, i se situa així entre els països amb més incidents a la UE, després d’Alemanya i Polònia, segons dades de l’Eurostat. En la majoria dels casos es produeixen per persones que envaeixen les vies, però també per problemes en el subministrament d’energia o la falta de modernització d’alguns sectors.

Notícies relacionades

Els Estats Units i la UE formalitzen l’acord que posa fi a la guerra comercial

La mort en directe de l'streamer francès Jean Pormanove "no va ser a causa de tercers", segons l'autòpsia

Segons SNCF, les dades són molt diferents: només un de cada vuit trens d’alta velocitat, o TGV, va arribar amb retard el 2023. Però diverses investigacions van destapar fa uns mesos que la companyia utilitza un mètode de càlcul discutible. En els viatges d’una hora i mitja de durada amb menys de cinc minuts de retard sobre l’horari inicialment previst no és computat pels seus serveis. Per a trajectes de durada inferior a tres hores només es tenen en compte els retards superiors a 10 minuts. Una forma de càlcul que ajuda a maquillar les estadístiques.

Als retards s’hi sumen els sabotatges, com el de l’estiu passat abans de la inauguració dels Jocs Olímpics de París. La xarxa de TGV va ser objecte d’un sabotatge massiu que va afectar les línies en direcció a Bordeus, Lilla i Estrasburg. Aquest atac va provocar alteracions i retards significatius, cosa que va afectar milers de passatgers i va obligar a cancel·lar el 25% dels serveis de l’Eurostar.