L’Equador vota si torna a obrir la porta al correisme

Uns 13,7 milions d’equatorians decideixen avui a les urnes si Daniel Noboa es manté en la presidència o es tanca un cicle històric de set anys i el correisme torna al Palau de Carondelet de la mà de Luisa González. Les últimes enquestes parlen d’un empat tècnic, però diferents analistes deixen oberta la finestra a una sorpresa. Els sondejos solen ser cecs davant del vot ocult. Les eleccions tenen alguna cosa més que rellevància regional.

Són els primers comicis que es fan des que Donald Trump va retornar a la Casa Blanca i sota l’efecte de dues recents mesures polítiques sensibles per a l’Equador i Llatinoamèrica en general: les deportacions d’immigrants, per les quals uns 3.000 equatorians han retornat al país, i la guerra aranzelària global.

En sintonia

Noboa s’ha vantat de la seva bona sintonia amb el multimilionari republicà fins al punt de visitar-lo als Estats Units i fer-se les fotos d’ocasió. És, juntament amb l’argentí Javier Milei, el president que amb més èmfasi mira de privilegiar una associació amb Washington. Al llarg de la campanya ha destacat la possibilitat d’enfortir l’aliança amb els EUA en tots els plans.

Des de fa un quart de segle, l’Equador no té moneda pròpia. La dolarització de l’economia és una camisa de força celebrada per la dreta i acceptada amb resignació per altres sectors.

Retorn de les bases militars

Notícies relacionades

Un Hezbol·là debilitat es planteja el seu futur al Líban

El Rei agraeix a Al-Sisi el seu paper per a un alto el foc a Gaza

Noboa vol anar més lluny i, de ser reelegit, reformar la Carta Magna perquè retornin les bases militars dels EUA, prohibides en el text que el 2009 va promoure el llavors president, Rafael Correa. El trumpisme de Noboa pot constituir-se en un bumerang davant l’electorat. Les mesures adoptades pels EUA amenacen una part significativa dels exportadors equatorians i la feina d’una societat precaritzada.

La indústria bananera, que té Álvaro Noboa, pare del mandatari, com un dels seus reis, és una de les que notarà ben aviat l’impacte dels aranzels.