CDU i SPD tanquen el pacte que convertirà Merz en canceller

El bloc conservador de Friedrich Merz, el previsible nou canceller d’Alemanya, va confirmar ahir que ha arribat a un pacte de govern amb els socialdemòcrates, sis setmanes després de les eleccions nacionals del 23 de febrer passat. Els termes de l’acord seran presentats pels líders dels tres partits implicats, la Unió Cristianodemòcrata de Merz i la seva agermanada Unió Socialcristiana de Baviera (CDU/CSU) de Markus Söder, més el Partit Socialdemòcrata (SPD) de Lars Klingbeil.

L’última ronda negociadora va ser maratoniana. L’acord s’havia donat gairebé per tancat a última hora de dimarts. No obstant, al punt de la mitjanit es van acomiadar les delegacions respectives sense anunciar res per emplaçar-se a una nova ronda, ahir, per llimar els "detalls".

Les bases decidiran

Merz trigarà encara algunes setmanes a ser elegit canceller pel Bundestag (Parlament alemany). El pacte ha de ser ratificat per cadascun dels partits, cosa que en el cas dels socialdemòcrates implica sotmetre’l a una votació entre les bases. La CDU ho farà en un congrés que podria tenir lloc a finals d’abril, mentre que la CSU bavaresa encara ha de determinar la fórmula de validació.

No és un procés gaire llarg, des de la perspectiva alemanya. En altres ocasions, entre uns comicis nacionals i l’elecció parlamentària han passat tres o fins a sis mesos, com va passar amb Angela Merkel en la seva última legislatura en gran coalició. No hi ha buit de poder, s’explica, perquè l’anterior Govern segueix en funcions. Però ara mateix res és com sempre. Hi ha gran nerviosisme entre l’àmbit econòmic, que reclama un pla d’acció davant els previsibles estralls que causaran els aranzels de Donald Trump en una potència exportadora com Alemanya.

La primera economia europea va tancar el 2024 en recessió, per segon any consecutiu. Aquest 2025 podria tornar a ser dramàtic, segons estan avançant alguns mitjans de comunicació a l’espera que els grans instituts econòmics del país actualitzin els seus pronòstics conjunturals.

Tampoc poden esperar altres qüestions urgents per al conjunt d’Europa, com són el rearmament o la política migratòria. Merz va aconseguir l’aprovació pel Parlament sortint d’una esmena constitucional per tal d’alliberar Defensa de les restriccions del fre al deute i també per activar un paquet de mig bilió d’euros destinat a les infraestructures alemanyes. Però caldrà esperar fins que es tradueixin en projectes de llei i superin el tràmit parlamentari.

Impaciència i decepció

Notícies relacionades

Macron insisteix a Xi perquè forci un alto el foc a Ucraïna

La justícia italiana investiga marques de luxe per treball esclau

A tot això, a la CDU/CSU li van saltar totes les alertes procedents de la demoscòpia. A Merz li retreuen des de les seves pròpies files haver traït la seva promesa electoral de respectar el fre al deute. Les urnes li van donar el 23 de febrer gairebé 10 punts d’avantatge sobre la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD). Ara la impaciència per tot aquest temps mort de transició o la decepció per les teòriques concessions als socialdemòcrates el situen empatat en els sondejos amb la dreta radical.

L’SPD va quedar debilitat al caure a la tercera posició en els comicis nacionals del 23 de febrer passat, però Merz els necessita tant sí com no per poder assegurar-se una majoria parlamentària i, alhora, mantenir el cordó sanitari sobre els ultradretans alemanys.