La Fiscalia francesa demana 7 anys de presó per a Sarkozy pel cas Gaddafi

Després de gairebé dos mesos d’un judici molt tens, el cas Gaddafi entra en la recta final. La fiscalia va sol·licitar ahir una pena de set anys de presó, cinc d’inhabilitació i una multa de 300.000 euros per a l’expresident de França Nicolas Sarkozy, acusat d’haver teixit "un pacte de corrupció inconcebible, inaudit i indecent" amb el dictador libi Moammar al-Gaddafi.

Sarkozy s’enfronta a càrrecs per "finançament il·legal d’una campanya electoral", "corrupció passiva", "encobriment de malversació de fons públics" i "conspiració criminal", després de destapar-se les sospites d’un possible pacte de corrupció a finals del 2005 entre Sarkozy i Gaddafi. El fiscal va dir que el cas exposa "una imatge fosca d’una part de la República francesa", i va acusar Sarkozy d’una "recerca frenètica de finançament" per satisfer una "ambició política desmesurada". A més, va argumentar que "només una pena de presó i una multa elevada" serien "capaces de protegir la societat".

"A capa i espasa"

Notícies relacionades

Un Hezbol·là debilitat es planteja el seu futur al Líban

El Rei agraeix a Al-Sisi el seu paper per a un alto el foc a Gaza

Per a l’expresident francès, aquest judici és una "indignitat", i no va trigar a respondre a la fiscalia a través d’una carta a les seves xarxes socials. "Som molt lluny de la presumpció d’innocència, de la necessitat de prova i del dubte que ha de beneficiar l’acusat. Principis fonamentals del dret penal que han sigut violats durant 13 anys. Al final queden la falsedat i violència de les acusacions i la desmesura de la pena sol·licitada", que només pretenen emmascarar la debilitat dels càrrecs imputats". Sarkozy insisteix en el fet que continuarà "lluitant a capa i espasa per la veritat" i confia en la saviesa del tribunal.

La qüestió central és si Sarkozy va rebre diners del règim de Gaddafi. És el que s’està jutjant en el Tribunal Correccional de París, on no només compareix Sarkozy sinó també 11 acusats més, inclosos els exministres Claude Guéant, Brice Hortefeux i Éric Woerth.