Primavera turca

A Turquia tot apunta a l’inici d’una primavera carregada, amb els carrers de diverses ciutats del país inundats de gent en protesta per l’arrest i detenció de l’alcalde d’Istanbul, Ekrem Imamoglu. Fins a avui el seu perfil ha passat pràcticament inadvertit a Occident, però és la figura política que fa perdre la son al president Recep Tayip Erdogan des que el 2019 arrabassés al seu partit l’alcaldia de la ciutat turca més poblada i cinc anys més tard no només guanyés Istanbul sinó també les cinc ciutats més grans del país incloent la capital, Ankara. Fa només un any aquestes eleccions van significar un punt d’inflexió per a Erdogan, que ara veu per primera vegada de manera seriosa com els socialdemòcrates poden acabar amb el seu poder autoritari i la islamització del país.

Imamoglu ha sigut detingut just quan les primàries del seu partit l’elegeixen candidat de l’oposició per a les pròximes eleccions presidencials. Acusat de corrupció i terrorisme, en el moment crític del seu ascens a la carrera presidencial, el que ha portat centenars de milers de persones al carrer a Istanbul ha sigut precisament la sospita que només sigui un pas més en la prolongada deriva que ha anat allunyant Turquia de la democràcia des que Erdogan va arribar al poder fa gairebé dues dècades.

Notícies relacionades

Orania, un lloc per a blancs a Sud-àfrica

"Motivació política" en l’assassinat d’una congressista i el marit

Però el vent ha canviat i el que abans hagués suposat més pressió internacional, incloent possibles sancions, ara li bufa a favor. Erdogan i Trump van parlar només dies abans de l’arrest i els seus gabinets van expressar molt bona sintonia. Si el president americà està posant en qüestió la democràcia al seu país, Erdogan sap que tindrà mans lliures per fer el que vulgui en el seu.

Europa, per la seva banda, necessita els soldats turcs si finalment s’han d’enviar tropes de pau a Ucraïna i, més enllà d’algunes paraules crítiques, no és moment de fuetejar el totpoderós líder turc. ¿Casualitat o coincidència? Sense pressió exterior i amb el control dels mitjans i de les institucions pot ser que la primavera turca duri el poc que triga a arribar l’estiu.