Justos per pecadors

Europa torna a estar tan estabornida i esporuguida com a l’inici de la Segona Guerra Mundial. Poques desgràcies ens passen amb els mèrits que fem. Per cert, nord-americans i soviètics van esdevenir aliats contra Hitler –i fins que aquesta aliança va quallar, no hi havia res a fer–, amb el resultat que el Teló d’Acer va partir Europa i la llibertat pel mig. Preguntem-li a un romanès, polonès o hongarès si té la sensació d’haver guanyat o perdut aquella guerra.

Notícies relacionades

Mor una dona de 80 anys després de ser oblidada per un creuer en una illa remota d’Austràlia

Xi i Trump segellen un armistici comercial mentre esquiven assumptes sensibles

Però hi insisteixo: els que hauríem estat amb Churchill i De Gaulle, no demanem res més que honorar la seva memòria. No es pot acceptar mai que paguin justos per pecadors. A Europa hi ha molts justos. Només esperem un senyal. No em resisteixo a recordar el significat de l’expressió justos entre les nacions a Israel. Es refereix als europeus no jueus que van arriscar la seva vida per plantar cara a l’Holocaust. Gràcies a ells tenim una memòria heroica per anar fent boca. Força idealitzada, però la tenim. N’hi haurà prou?

Tot és significatiu i tot està connectat. Que en aquesta hora fosca els nostres líders no es reuneixin a Brussel·les sinó a París és un reconeixement indirecte que el múscul l’hem de treure per una altra banda. Casualment, per l’únic país europeu que no ha comès l’error de renunciar ni a l’energia, ni a l’arma nuclear. Tampoc no deu ser casualitat que Trump i Putin es trobin no a Camp David ni a Andorra, sinó a l’Aràbia Saudita. Els Acords d’Abraham, se’n recorden? Mentre a les capitals europees es permeten i fomenten manifestacions antisemites amb el lema Del riu al mar, la família Assad abandonava Síria amb destinació a Moscou, Hamas i Hezbollah eren escapçades i a l’Iran es començaven a espantar. Perquè la fi de la guerra a Ucraïna i a Gaza no estiguin connectades. Jugada mestra? O es dreça un altre Teló d’Acer invisible? Si encara depèn de nosaltres, posem-nos les piles de seguida. Augmentem de seguida la nostra capacitat de defensar-nos i de defensar allò en què creiem. Que no sigui només una excusa per a endeutar-nos més encara. Que després vénen la sang, la suor i les llàgrimes.