El camp britànic es revolta

Els agricultors britànics continuen determinats a portar les seves protestes contra el Govern fins a les últimes conseqüències. L’associació National Farmers Union (NFU) va organitzar protestes ahir a diverses ciutats d’Anglaterra, Gal·les, Escòcia i Irlanda del Nord per forçar l’Executiu laborista a fer marxa enrere en les pujades d’impostos anunciades l’octubre passat, que inclouen un impost de successions per a les explotacions agrícoles valorades en més d’un milió de lliures esterlines (1,2 milions d’euros). Uns tributs que afectaran un 75% dels agricultors i que posaran en risc la capacitat de proveïment d’aliments en els pròxims anys, segons apunta l’NFU.

Els agricultors britànics van omplir ahir d’aliments, tractors i bestiar els centres urbans de les principals ciutats del país. Consideren la pujada d’impostos de "devastadora" i clamen contra el Govern britànic, a qui han acusat de "no importar-li l’alimentació ni el medi ambient". "El Govern no comprèn la complexitat del que passa al camp i com d’interconnectats estan els negocis rurals. Depenem els uns dels altres. Ens preocupa el gran perjudici que provocarà al nostre país", va declarar Rachel Hallos, vicepresidenta de la Unió Nacional d’Agricultors (NFU).

La protesta compta amb el suport de les principals cadenes de supermercats. Tesco, Sainsbury’s, Lidl o Aldi han mostrat la seva "preocupació" per l’impacte d’aquesta mesura a llarg termini, especialment en les petites i mitjanes explotacions, i han demanat que es posi en marxa una consulta pública abans que entri en vigor, prevista l’abril del 2026. El moviment de les principals cadenes, que juntes acaparen pràcticament el 100% de la quota de mercat, ha posat més pressió sobre l’Executiu.

"Tenim molt clar que algunes de les decisions que vam haver de prendre en el Pressupost van ser decisions difícils que tindran conseqüències, però estem decidits a treballar amb les empreses de tot el país per impulsar el creixement econòmic", va assegurar dijous el secretari del Tresor, James Murray, a la Cambra dels Comuns. "Estem treballant en col·laboració amb les grans cadenes de supermercats per assegurar-nos que aconseguim aquest objectiu", va recalcar, en un intent de rebaixar la tensió.

Malgrat les bones intencions, el Govern britànic no té previst fer marxa enrere en la mesura. Murray posa en dubte les estimacions de l’NFU, que apunten que el tribut afectarà tres de cada quatre explotacions, i ha assenyalat que un 40% del total d’exempcions d’impostos recau actualment sobre tan sols un 7% de les propietats. Una cosa que demostra, segons l’Executiu, que el nou gravamen afectarà especialment les explotacions més grans. El Govern destaca, a més, que les propietats agrícoles subjectes a aquest impost continuaran pagant un 50% menys que la resta de propietats.

La ministra de Finances, Rachel Reeves, va anunciar l’octubre passat pujades d’impostos a les empreses i a les grans fortunes per un valor estimat de 40.000 milions de lliures (48.000 milions d’euros). Una decisió que l’Executiu laborista considera que és necessària de cara a poder mantenir els serveis públics en funcionament en un moment d’estancament econòmic.

Ball de xifres

En el cas de l’impost de successions a les propietats agrícoles, el Govern confia a recaptar 500 milions de lliures anuals (600 milions d’euros) a partir del 2030, però l’última previsió publicada per l’Oficina de Responsabilitat Pressupostària (OBR) ha posat en dubte aquestes xifres.

Notícies relacionades

El calvari de Manuel, deportat per Trump: «Vaig demanar que m’afluixessin els grillons». Els va tibar més i va dir: «a manar, al teu país»

Israel respon a la represàlia de l'Iran i l'intercanvi de míssils i bombardejos s'empitjora

Segons l’organisme independent, encarregat de supervisar els comptes de l’Executiu, existeixen mecanismes que podrien evitar als agricultors el pagament del nou tribut. "Més ús d’altres desgravacions, més llegats a organitzacions benèfiques i la possibilitat de reduir el valor de les herències seran probablement els principals canals de comportament a mitjà termini", assenyala l’OBR.

A més de guanyar força als carrers, els agricultors mantenen l’amenaça d’interrompre les cadenes de subministrament d’aliments si el Govern no escolta les seves reclamacions. La falta d’aliments a les prestatgeries és, possiblement, un dels escenaris menys desitjats per un executiu necessitat de bones notícies i amb uns índexs de popularitat en caiguda lliure.