Bielorússia vota sense opcions de fer fora Lukaixenko

Avui al president de Bielorússia, Aleksandr Lukaixenko, li toca passar l’examen de les urnes i es preveu que sigui un simple tràmit per al mandatari, que porta des de 1994 en el poder sense que ningú li hagi plantat cara.

És gairebé més important conèixer la participació, per la legitimació que dona al procés electoral, que el resultat, que està pràcticament garantit. Els carrers de Minsk, la capital, són plens des de fa dies d’anuncis que recorden la gran cita electoral. Anuncis a la Casa dels Sindicats, el Palau de l’Esport, a les estacions de metro, en marquesines i altres llocs públics remarquen que aquest diumenge es vota. Un 17,67% dels bielorussos ha votat anticipadament.

Malgrat la previsibilitat, aquestes eleccions són claus per a un país molt pròxim i dependent de Rússia. Després de les decepcions geopolítiques de Geòrgia i Ucraïna, que es van distanciar de Moscou malgrat que el país euroasiàtic les considera part de la seva legítima zona d’influència (tot i que Tbilissi sembla fer passos enrere actualment), que Minsk ho fes seria un gran cop moral. Res pot sortir malament podria ser un dels lemes de les autoritats russes i bielorusses per a aquesta cita electoral.

"Ara que [el Govern de Lukaixenko] ha arrencat de soca-rel tota la dissidència al país, el suport financer de Moscou encara hi juga un paper primordial a través d’importants subsidis que Rússia no pensa aturar", assenyala a EL PERIÓDICO Tadeusz Giczan, periodista independent bielorús. Lukaixenko, un líder de tall socialista, autòcrata i experimentat, busca renovar una vegada més el seu mandat, almenys fins al 2030.

El 1994, va aconseguir arribar a la presidència després de la promesa d’arreglar la malmesa economia bielorussa. Va poder complir l’objectiu revertint moltes polítiques liberals que van aplicar veïns com Rússia i Ucraïna. El preu que els bielorussos van pagar per aquestes mesures, que van convertir el país en el més similar a l’URSS de tot Europa, va ser l’eternització de Lukaixenko com a líder autoritari del país de l’est.

Oposició controlada

Juntament amb l’actual mandatari bielorús, també es presenten a les eleccions el comunista Serguei Sirnakov, el liberal Oleg Gaidukévitx, el socialdemòcrata Aleksander Khizhiak i l’empresària Hanna Kanopatskaia, que competiran pel segon lloc.

Tal com succeeix amb el seu homòleg rus, Vladímir Putin, i el partit Rússia Unida, oficialment Lukaixenko es presenta com a candidat independent, malgrat que compta amb un partit, Belaia Rus, que li serveix com a suport a escala nacional. Aquesta formació es va crear únicament per recolzar al mandatari com una associació i el 2023 es va institucionalitzar com a partit.

L’opció menys oficialista està encapçalada per l’única dona que es presenta en aquesta ocasió, que vol restaurar símbols de la Bielorússia dels anys 1990-1994 (els que utilitza l’oposició), distanciar-se de Rússia i alliberar presos polítics. Segons Giczan, "és una candidata espàrring, com la resta d’aspirants". "Li van permetre registrar-se malgrat no presentar les 100.000 firmes necessàries per registrar-se com a candidat", recorda el periodista. Kanopatskaia havia format part prèviament del partit de centredreta liberal Partit Cívic Unit, que des del 2023 està prohibit.

Notícies relacionades

El futur assalt dels EUA

Abbas es reuneix amb Meloni i li demana que Itàlia reconegui Palestina

Sirnakov, per la seva banda, busca mantenir el caràcter socialista del seu país i fins i tot la seva formació política, el Partit Comunista, va declarar que no anirà a les urnes contra l’actual president, sinó "al seu costat". Tal com passa a Rússia, el Partit Liberal-Demòcrata és una formació populista de tendència dretana. Les sigles de la versió russa són LDPR, mentre que la bielorussa és LDPB.

No compta amb democràcia interna i l’ha dirigit una única família, la Gaidukévitx. Actualment Oleg és qui n’està al comandament des del 2019. El seu predecessor va ser el seu pare, que va ser qui el va fundar l’any 1994. El socialdemòcrata Khizhiak és el cinquè candidat i un fervent defensor d’augmentar la cooperació amb Rússia en tots els àmbits.