Retrocés històric per a la comunitat LGTBIQ+
Una de les primeres ordres executives firmades pel president suprimeix la identitat no binària, en una clara regressió dels drets pels quals aquesta comunitat ha lluitat durant dècades.

Acabar amb les proteccions legals a la diversitat de raça i gènere als EUA era una de les prioritats de Donald Trump. A penes unes hores després d’assumir el poder va firmar una sèrie d’ordres executives que carregaven contra aquests drets socials adquirits. En particular, una destinada a acabar amb el dret de la comunitat LGTBIQ+ a identificar-se com a tal (als EUA a partir d’ara només podràs definir-te legalment com a home o dona segons el sexe assignat al naixement, sense opció de canvi i sense cabuda per a persones no binàries). A més, queden suspeses les garanties de diversitat i representativitat racial.
"Podran esborrar els nostres documents però la nostra identitat no pot ser esborrada", explica a EL PERIÓDICO Alexa Rodríguez, fundadora de l’organització Trans-Latinx DMV, sigles amb referència a la ciutat de Washington DC i els estats limítrofs de Maryland i Virginia, àrea d’acció de l’entitat. "Estem a punt, estem en alerta", diu Rodríguez al telèfon, pausada i segura. Originària d’El Salvador, va fugir de la repressió per la seva identitat de gènere.
Algunes de les ordres executives de Trump es basen a rescindir una dotzena de mesures preses pel seu predecessor, Joe Biden, que havien promogut la diversitat, l’equitat i la inclusió (DEI) de persones LGTBIQ+ i minories racials. Trump, en canvi, ha definit aquestes proteccions com "pràctiques impopulars, inflamades, il·legals i radicals dins de cada agència i oficina del Govern federal". Alts funcionaris de la Casa Blanca van detallar les dues ordres a un grup de periodistes, agrupant-les sota l’agenda més àmplia de la "restauració del seny", en paraules de l’Administració Trump.
Resistència
És també el cas d’Ashley, dona transoriginària d’El Salvador amb més de 20 anys als EUA, que prefereix no dir el seu cognom: "Vam venir aquí perquè en teoria era el país de la llibertat. Però és ben contradictori. Quan [Trump] parla de llibertat s’enfoca en el benefici d’ell i els seus i van contra nosaltres", raona, i diu sentir-se "consternada i amb temor" que augmenti la transfòbia. "Això alimenta l’odi, els crims, ens posa en perill". I afegeix: "Imagina’t quan sents que has aconseguit alguna cosa i de sobte fas un pas tan gran cap enrere".
"La gent té por, sí, sobretot a perdre la seva assegurança pública de salut, però els demanem que no es desesperin", afegeix Alexa Rodríguez. Queden als llimbs els programes especialitzats d’atenció mèdica i psicosocial per a les persones trans de renda baixa, que han estat fins ara emparades per Medicaid. Els fons són federals (Trump pot eliminar-los) però la gestió del pressupost és de cada estat, cosa que obre la porta a la recerca de llacunes burocràtiques.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- El restaurant preferit de Lamine Yamal
- Gestió hídrica Els pantans de Catalunya arriben al 44,71% de la seva capacitat gràcies a les últimes pluges
- Primera fase Així serà la futura Fira a Montjuïc: inici d’obres el 2026 i arquitectes internacionals i locals
- Investigació oberta Dos detinguts després de la caiguda d’una dona de 26 anys per un balcó del carrer Avenir de Barcelona
- Multimilionari José Elías: «Si no vens, la resta no té sentit»
- Successos Quatre acusats de conducció temerària en concentracions de cotxes a Tarragona
- Lluís Llach: "El primer racisme de l'ésser humà és envers la seva mateixa raça, que és la dona"
- Reunió del Pacte Nacional per a la Justícia La Generalitat planteja donar una bonificació als jutges que escriguin en català
- Caos ferroviari Junts veu el pacte per desconvocar la vaga com el «certificat de defunció del traspàs» de Rodalies
- Primera fase Així serà la futura Fira a Montjuïc: inici d’obres el 2026 i arquitectes internacionals i locals