HRW denuncia la gestió "insuficient" de la immigració irregular a Espanya

L’arribada de cayucos a les Canàries per una de les rutes més perilloses del món i la falta de consensos per gestionar les arribades de migrants s’han convertit en la principal taca a l’expedient dels drets humans a Espanya. Davant aquesta situació, l’organització internacional Human Rights Watch adverteix que "la coordinació governamental per rebre, ressituar i integrar" les prop de 64.000 persones que van arribar el 2024 a Espanya de manera irregular va ser "insuficient".

En el seu informe anual, publicat ahir, Human Rights Watch (HRW) assenyala les tensions entre el Govern central i les autoritats regionals, especialment a les Canàries, a causa de l’augment d’arribades per via marítima i assenyala que el "fracàs" de les negociacions per reformar el repartiment de menors migrants no acompanyats entre les comunitats autònomes pot posar en risc els seus drets.

A més, l’informe destaca la mortalitat d’aquesta ruta migratòria, que ha resultat en la mort de més de 5.054 migrants, entre ells 50 menors. "Són xifres demolidores i mai tindrem xifres exactes de l’escala d’aquesta tragèdia. Cal prendre-les molt seriosament i buscar solucions per posar en marxa rutes segures", explica Kartik Raj, investigador de la Divisió d’Europa i Àsia Central de Human Rights Watch. A més, afegeix que la desconnexió entre les administracions posa en risc els drets d’aquestes persones.

Precisament, 50 persones van morir a bord del cayuco amb què intentaven arribar a les Canàries, segons va denunciar ahir Caminando Fronteras, informa Isabel Durán. La fundadora de l’oenagé, Helena Maleno, va detallar a les seves xarxes que els ocupants de la barqueta precària, 44 d’ells d’origen pakistanès, van passar "13 dies d’anguniosa travessia sense que arribés el rescat". Maleno va explicar que la seva organització va tenir notícies de l’incident perquè les autoritats marroquines van aconseguir rescatar 36 supervivents.

Increment de la pobresa

En el seu informe anual, HRW destaca també l’increment en les taxes de pobresa, amb un 26,5% de la població en risc de pobresa o exclusió social. "Només hi ha cinc països a la UE amb aquests nivells de pobresa. I Espanya sempre apareix en la llista. És un problema crònic", assegura Raj.

Notícies relacionades

La vídua de Charlie Kirk promet continuar amb el seu llegat després del seu assassinat: «No tenen idea del que acaben de desencadenar al país i al món»

Espanyols a la fira de defensa d’Ucraïna

L’anàlisi de l’organització de drets humans alerta que les llars monoparentals, els nacionals de tercers països i les persones aturades són "més propensos d’estar en risc de pobresa" i que hi ha un component geogràfic que situa les regions del sud i les Canàries com les més empobrides.

L’organització ressalta els esforços per trobar solucions i remarca que el Govern ha millorat el programa de l’ingrés mínim vital, així com els canvis en el procés burocràtic que han facilitat l’accés a les ajudes. Tanmateix, critica que exclou els joves entre 18 i 22 anys i les persones que no poden documentar un any continu de residència.