Croàcia s’entrega al sobiranisme populista després dels comicis

Al maig va ser el torn de l’actual primer ministre croat, Andrej Plenkovic, que –després de guanyar les eleccions– va forjar un pacte on els conservadors d’HDZ van aconseguir formar Govern només gràcies a la incorporació de la ultradreta. I l’últim és ara la victòria del president sortint, Zoran Milanovic, un polític que va arribar primer a la presidència croata (era el 2020) com un polític moderat i de centreesquerra, però que últimament es llisca cap a l’euroescepticisme i que, amb aquest bagatge, va guanyar les eleccions presidencials d’aquest diumenge amb més del 74% dels vots, el resultat més rotund des que Croàcia es va independitzar de Iugoslàvia (1991).

El cas de Milanovic és emblemàtic. Exintegrant del socialdemòcrata SDP, partit del qual també va ser president durant nou anys (fins a l’any 2016), va abandonar aquesta formació (de clar signe proeuropeista) el 2020 i, des d’aleshores, ha multiplicat els missatges populistes i sobiranistes en el seu discurs, en una clara caça de l’electorat més desencisat i socioeconòmicament colpejat del país, que fa un any i mig va entrar a l’eurozona i que actualment lluita contra la inflació i una corrupció galopant.

Notícies relacionades

Tendència global, seguretat, immigració…: Cinc claus per entendre la victòria de l’ultra Kast en les eleccions de Xile

Arsen Ostrovsky, advocat israelià: sobreviure a l’atac de Hamàs el 7-O i ara al de la platja d’Austràlia

Sense esquerra

El teló de fons d’això és també la pràctica desaparició de l’esquerra en els llocs del poder al país. A més de l’SDP –que va recolzar Milanovic, però no ha tingut candidat propi–, l’únic partit "realment d’esquerra al Parlament solia ser Radnicka Fronta; no obstant, el seu discurs no era constructiu i per aquest motiu no van obtenir un segon mandat. I els partits verds i liberals tampoc estan oferint suficient en les polítiques ambientals", argumenta Hrvoje Zovko, president de la Societat de Periodistes de Croàcia.