Mor Federico Mayor Zaragoza, exministre i exdirector de la Unesco
Lluitador per la pau i polític destacat de la Transició, mor als 90 anys

Federico Mayor Zaragoza, mort als 90 anys, va ser un polític destacat durant la Transició a Espanya, però sobretot va ser un lluitador incansable per la pau, que va estar sis anys al capdavant de la Unesco i mai va abandonar la seva vocació acadèmica, investigadora i per la cultura.
Nascut a Barcelona el 1934, es va llicenciar i es va doctorar en Farmàcia a la Universitat de Madrid i aviat va començar una intensa activitat docent. Va ser rector el 1968 de la Universitat de Granada i catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular (1973) de l’Autònoma de Madrid (UAM), informa Efe.
Nomenat procurador a les Corts i, entre el 1969 i el 1972, Conseller Nacional d’Educació, va estar vinculat al Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), i en va arribar a ser el vicepresident (1971) i president en funcions (1972-1973). El 1973 va ser sotssecretari d’Educació i Ciència i el 1977 va iniciar la seva carrera política que va compatibilitzar amb la docència. Va ser elegit diputat independent per la Unió de Centre Democràtic (UCD) per Granada.
En aquesta època, Mayor Zaragoza va ser conseller del president Adolfo Suárez i, el 1978, va ser director general adjunt de la Unesco, amb seu a París. De tornada a Espanya el 1981 va ser ministre d’Educació i Ciència en el Govern de Leopoldo Calvo Sotelo i durant el seu mandat va retirar la llei d’autonomia universitària (LAU) per pressions polítiques.
Després de perdre la UCD les eleccions del 1982, va reprendre les seves activitats científiques i universitàries. El 1987 va ser elegit eurodiputat pel Centre Democràtic i Social (CDS) en les primeres eleccions al Parlament d’Estrasburg, però va renunciar a aquest lloc al ser elegit, el 7 de novembre següent, director general de la Unesco, lloc en el qual va estar dos mandats, 12 anys, en els quals va promoure l’Any Internacional de la Cultura i la Pau i va impulsar l’adopció de declaracions i programes com els de Cultura de Pau, el Genoma Humà i els Drets de les Generacions Futures. Membre de la Comissió Espanyola de la Unesco, va copresidir el Grup d’Alt Nivell de les Nacions Unides per a l’Aliança de Civilitzacions.
Càtedra de Drets Humans
Notícies relacionadesQui el 1996 va promoure la creació a la Universitat Autònoma de Barcelona de la primera Càtedra sobre Pau i Drets Humans i va ser president de la Fundación Cultura de Paz, va rebre moltes condecoracions, com la Gran Creu d’Alfons X el Savi (1969), l’Orde de l’Amistat dels Pobles que el 1994 li va atorgar el president rus Borís Ieltsin, i aquest 2024, el Premi Mundial de la Pau per la Igualtat.
Candidat a les generals del 2015 amb Per l’Esquerra, que va liderar Baltasar Garzón i de la qual ell va ser vicepresident, Mayor Zaragoza va ser també articulista i autor d’assajos i poemaris.
- Urbanisme Les obres a l’interior de l’estació de Sants desorienten els viatgers
- Política Junts i el PSOE es van reunir dilluns després del ‘no’ d’Illa al referèndum
- Gir radical Els blancs, primer: Trump estudia transformar l’acollida de refugiats als Estats Units per donar preferència als blancs contraris a la immigració
- Revolució en la mobilitat Els llums V16 permetran avisar dels incidents de trànsit en temps real
- Lliga de campions El Barça espanta el Roma
- Insuficiències de la salut pública Les infermeres denuncien una manca greu de recursos a Urgències psiquiátriques de Vall d'Hebron
- TELEVISIÓ I MAS Males notícies: s’acosta Halloween
- Barcelona, protagonista Fry House: les ‘burgers’ japoneses d’un artista i un consultor
- Besalú, la joia medieval
- Cita amb història La fira més antiga de la Península té gust de formatge