El gran aliat del president

El seu desig sempre va ser ser president de França. L’avalen les tres vegades que s’ha presentat com a candidat a l’Elisi, el 2002, el 2007 i el 2012, però potser aquesta és la vegada que més a prop hi serà François Bayrou, de 73 anys.

Va néixer el 25 de maig de 1951 a Bordèras. El seu pare era agricultor i va ser alcalde de la localitat, en la qual Bayrou es va mantenir durant la seva infància i part de la seva adolescència. D’allà la seva lluita per preservar les llengües regionals, en especial el bearnès. Dels seus pares "va rebre una educació estricta però oberta" i va heretar "l’esperit cívic, el sentit de la solidaritat i una veritable curiositat per la política", segons la web del partit que va fundar el 2007, MoDem (acrònim de Moviment Demòcrata).

La seva tartamudesa de nen no li va impedir complir el seu somni de llicenciar-se en lletres clàssiques i política, i, posteriorment, als 23 anys aconseguir un lloc de docent a la ciutat de Pau, on anys després seria alcalde, i ser agregat de la Universitat de Bordeus III. Al mateix temps que compaginava la docència, Bayrou va començar els seus primers passos en política al Centre de Socialdemòcrates de Jean Lecanuet. Després de la mort del seu pare en un accident de feina, va ajudar la seva mare a sostenir la seva explotació agrícola, alhora que ho compaginava amb les classes.

Marit d’Elisabeth Perlant, professora de lletres, i pare de sis fills, no va trigar gaire a ascendir en la política. Segons els que el coneixen, Bayrou és "tossut" i un gran "estrateg", a més d’un "veritable mal de cap" per als seus adversaris.

A més de polític, Bayrou és escriptor. El 2012, va publicar La veritat en política, on va declarar que votaria per François Hollande, després d’anys al costat de Nicolas Sarkozy. Els fidels seguidors de Sarkozy mai li perdonaran el que titllen de "traïció".

Notícies relacionades

Orania, un lloc per a blancs a Sud-àfrica

"Motivació política" en l’assassinat d’una congressista i el marit

Més endavant, va descobrir Emmanuel Macron, un jove ambiciós amb grans idees sobre la França del futur que va atrapar la seva atenció i li va mostrar el seu suport en personal i en la política. Gràcies al suport de Bayrou amb la coalició de centredreta, el 2017, Macron es va convertir en el president més jove de la història de França. Un gest que el president li va tornar nomenant-lo ministre de justícia, tot i que només va ocupar el càrrec uns mesos. Bayrou va renunciar després de veure’s embolicat en un procés judicial per finançament il·legal del seu partit i per tenir falsos assistents al Parlament Europeu. El cas continua obert.

L’"aliat històric" del president, com el titllen alguns mitjans francesos, ha assumit el càrrec amb l’objectiu, segons ell, d’"ajudar en tot el que pugui" per posar fi al caos polític del país..