Ofensiva dels rebels sirians contra Alep

Feia anys que no passava: des del 2020, el conflicte sirià ha viscut congelat, amb les seves fronteres i divisions internes inamovibles i marcades a foc sobre el mapa. Anys, això sí, de combats i escaramusses esporàdiques; de bombardejos setmanals contra civils, escoles, mesquites i hospitals, sobretot a les zones rebels del nord-oest sirià. Però feia anys que no hi havia canvis sobre el terreny a Síria, que la guerra entre rebels –amb el suport de Turquia– i el president sirià, Bashar al-Assad –amb l’ajuda de Rússia i l’Iran–, no avançava. Fins dimecres, quan la facció que controla la regió rebel d’Idlib, Hayat Tahrir al-Sham (HTS), va llançar una ofensiva contra Assad i els seus aliats. En 24 hores, HTS ha capturat diverses desenes de quilòmetres i pobles fins ara en mans del règim de Damasc.

Segons el grup, els seus milicians són ara a menys de sis quilòmetres dels afores d’Alep, la segona ciutat siriana. Hayat Tahrir al-Sham, abans membre a Al-Qaida però que ha renunciat al gihadisme internacional, és la milícia rebel més poderosa i amb més control territorial. És, també, l’única que no rep suport directe turc. "Aquesta ofensiva té la intenció de forçar Damasc a parar els seus bombardejos constants contra la població civil", va afirmar ahir una font anònima turca al mitjà Middle East Eye, pròxim al poder a Ankara.