Ni Estat, ni ajuda

L’agència per als refugiats palestins (UNRWA) es va crear només un any després que les Nacions Unides aprovessin la creació de l’Estat d’Israel el 1948. El conflicte que va seguir a aquesta decisió va fer que gairebé un milió de palestins fugissin i perdessin les seves terres i les seves cases. Sense un Estat propi, els àrabs, una majoria aclaparadora de la població palestina llavors, van ser desplaçats del nou Estat d’Israel ¿Qui els protegiria?

Un acord internacional va reconèixer que calia crear una agència internacional. Després de tot aquest temps, no només no han tornat els refugiats, sinó que han anat en augment i ara ja són milions els que depenen de l’ajuda. Els palestins continuen sense tenir Estat, però ara a més es podrien quedar sense l’agència que se n’ha cuidat .

Israel no només ha declarat la guerra a Hamàs; també l’ha declarada a l’única alternativa, l’agència de refugiats a la qual acusa de treballar en connivència amb els terroristes i pressiona els països donants perquè la deixin de finançar. L’acusació que entre el seu personal s’hi amagaven membres de Hamàs no ha arribat a substanciar-se, tot i que és normal que amb més de 13.000 treballadors hi pugui haver infiltrat algun agent d’un costat o l’altre. L’important és que actua amb neutralitat i, quan hi ha hagut la més mínima sospita, ha reaccionat sense demora.

¿Camí del genocidi?

Notícies relacionades

Orania, un lloc per a blancs a Sud-àfrica

"Motivació política" en l’assassinat d’una congressista i el marit

Ni tan sols això ha sigut suficient. Quan el que haurien de fer és deixar que la UNRWA es cuidi dels refugiats perquè ningú els pugui acusar d’intent de genocidi, el Parlament d’Israel ha declarat terrorista la UNRWA i li prohibeix treballar al seu territori.

La situació entre els supervivents ara mateix és tan crítica que no es pot entendre, tret que el que realment estigui buscant Israel sigui acabar amb tota la població. Sense Estat ni ajuda, els únics que paguen amb vides són els palestins. La seva població disminueix i la majoria són nens menors. ¿No és aquest el camí d’un genocidi.